dilluns, 13 de setembre del 2010

15 discos

El meu nebot preferit em passa una mena de meme. Es tracta de dir 15 discos que t han impactat i que puguis recordar en un máxim de 15 minuts. És a dir sense mirar.los.

Heus aqui els meus

Oscar Peterson "night train"
Duke Ellington "70th Birtday Concert"
Dizzy Gillespie/Clark Terry/Freddie Hubbard "the trumpet summit"
Barney Kessel "whatch the birds go by"
Earl Hines/Paul Gonsalvez "I do`nt mean a thing if it ain`t got that thing".
Tete Montoliu "Tete al Palau"
Pink Floyd "the wall"
Joaquin Sabina "19 dias y 500 noches"
The Shadows "The Shadows at the Olympia"
Adriana Varela "En vivo N de Ateneo".
Miguel Rios "Bienvenidos".
La orquesta Mondragón "viaje con nosotros"
Electric Light Orquestra "Xanadu".
Dire Straits "Dire Straits"
Bob Dylan "self portrait"
Ovidi Montllor "Ovidi Montllor canta Joan Salvat Papasseit"
Pegasus "pegasus"


son 17 , però tampoc cal ser estrictes.

diumenge, 12 de setembre del 2010

Pio Pullini




Hola,

un amic esta esperant un fill (fisicament la seva dona, clar). I això ha servit d excusa per a fer-lo llançar algunes de les enciclopedies que té sobre la segona guerra mundial. Em va oferir de regalar-me`les i així poder salvar-los`hi la vida. Son tres , dues amb el fons fotogràfic de LIFE.

Ahir vaig llegir part del episodi de la ocupació Nazi de Roma. Els alemans van crear un autèntic estat policial amb toc de queda a les cinc de la tarda, requisament de cases i vehicles, segrest de ciutadans per esclavitzar-los i també deportacions de jueus. Una de les coses que van prohibir va ser l`us de càmeres fotogràfiques. Un dibuixant romà, Pio Pullini, era conscient que calia deixar evidència d`aquella època terrible i es dedicava a passejar durant el matí i a la tarda dibuixava escenes de carrer que havia vist.

Us en deixo un parell de mostres, i us recomano ven vivament que en busqueu més.

diumenge, 5 de setembre del 2010

chamb a Port Aventura

Ahir vaig passar el dia a Port Aventura, heus aquí el que hi vaig veure;

-hi ha un moment en que vas en barca i passes dins un túnel que imita una cova. El sostre es ja un continu de xiclets enganxats. Em va recordar la obra de Miquel Barcelò al sostre de la ONU a ginebra.

-en uns quants punts de parc hi ha propaganda de la SEAT. Al costat de la piràmide Maya hi ha exposat un ALTEA i una carreta té estampat el logo de la marca de Martorell.

-han desaparegut uns bonics llocs de venda de fruita atesos per noies vestides de colones. Estan tancats al igual que alguns llocs de venda d`entrepants i altres de souvenirs.

-En el simulador abans t anaven explicant els antecedents del argument de la pel-licula mentre feies cua. Hi havien unes pantalles que t anaven posant en situació del submari i els problemes que s estaven esdevenint. Ara a les pantalles van fent publicitat dels hotels de la cadena propietària. I el film és una ridícula projecció en 3D sense volta ni solta.

-L` espectacle d` ocells, que era francament impressionant, ja no hi és. Ara només surten uns polinesis (pocs) a ballar. Això si, les noies una preciositat.

-Abans no veies ampolles de plàstic ni on la gent les tira, o sigui que les recollien cada dia Ara els vorals de les muntanyes russes en son plenes.

-En moltes atraccions vaig notar menys personal que en altres ocasions i igual d esgotat. (a la Stampida per exemple).No m`extranyaria que d` aquí poc hi hagués una desgràcia.

I mira que era maco i ben muntat aquest parc. Ara es nota que algú ha agafat un excel i ha començat a buscar la rendabilitat en cada trosset , malmetent així el global del parc. No m` extranyaría que d aquí poc hi posessin també una discoteca.

Tot plegat una bona metàfora del canvi que ha tingut Catalunya des de la mentalitat de la feina ben feta fins als nyaps del tripartit.

dijous, 2 de setembre del 2010

Blade Chicken

hola,

tots coneixeu la llegenda urbana segons la cual els pollastres de KFC no son tals pollastres sino ens essers semi sintètics de laboratori que no tenen cap ni plomes i que son alimentats les 14h per tubs que els injecten aliment.

Això és una falsedat. El que si és cert és que els KFC son centres d aliment dels replicants que viuen entre nosaltres. I estan atesos també per humanoides que han patit algun desajust en el procés de creació-fabricació.

Avui he anat al KFC del carrer Urgell, més amunt de la seu del PP a Catalunya.
Ja a la cua he vist que les indicacions als clients son mers pictogrames, sense cap lletra d`alfabets humans. M`ha atés una noia que havia estat projectada com a guapa però que finalment havia fallat de caderes en avall i en els ajustos del rostre. I com que no donava els standars de bellessa, la destinen als KFC. Es deia Eveyón A. , que sospito que és més una matricula que un nom. Tenia faccions entre filipines i mayes. Parlava un idioma semblant al castellà però amb accent anglosaxó i vocabulari d`influències llatines i catalanes. Com que deuen anar amb xips reciclats, ha tingut difultats per entendre la meva resposta a "original o crujiente?", que he hagut de repetir tres cops probablement perque jo pronunciava la paraula "original" en català. Finalment però he acosneguit la meva dosi de tres peces de pollastre, una pepsi i un sobre de patatetes.

M heposat a menjar en una taula amb tamborets i des d alla he anat observant els replicants que entren allà a repostar. Heus aqui alguns exemples dels que he vist;

-Sra gran presuntament elegant a l antic estil de sra de Barcelona acompanyada per boliviana que la porta del bracet amb cara d`odiar la sra. La dona porta ulleres de sol sense motiu aparent.

-grup de replicants femenins de tamany micro amb façana filipina. Destaquen per una veu particularment aguda i per comunicar.se entre elles amb el mateix idioma que les maquines de fax.

-secretaries d oficines adjacents però que ni estan bones ni ho intenten. Externament vesteixen com votants d`Iniciativa. Llegeixen el Cuore.

-replicants estrangers de més de 70 anys i pell blanca que vestien com boy scouts. Havien baixat del Bus turístic i ja sabien per fabricació del disc dur, que davant hi havia un KFC.

i molts més, però no us vull espantar. Estan entre nosaltres i cada dia son més.