dimarts, 30 d’octubre del 2007

les dones de passeig de Gràcia

Hola,

avui he fet un encàrrec a Passeig de Gràcia. Em sobrava una mica de temps. He deixat la moto davant del majestic i he anat cap amunt casi fins diagonal i després he baixat per l`altre vorera. M`he anat fixant en les noies; Vestits cars, llavis pintats, ulleres Gucci, tacons alts, cares de puta de luxe, de mala ostia, mirant els tios amb aspecte de tenir pasta, joies autèntiques, peluqueria de categoria, caminars de model, aroma de gin tònic....


Quina diferència amb Rambla Catalunya ; ple de antigues universitaries de carreres humanistiques anant de compres amb sa mare, sabates planes, texans amples, bosses del Boulevard Rosa. Ni una buscona. Ni una mirada de desig. Gent amb el Pais sota el braç, gabardines negres, ulleres de pasta, funcionaris, votants de ERC, tietes de poble, cabells resecs, moros davant el consulat del marroc, la cerveseria Catalana al carrer mallorca, tangas per fora de faldilles amples,.....una catastrofe total¡¡¡¡, l`aroma enganxós de l`orxata i la cervesa...


Anirem a Passeig de Gràcia
Es alli on l Aristrocràcia
acostuma a pendre el sol.

dilluns, 29 d’octubre del 2007

chamb tonteria

Hola,

Dr.Chamb sempre aconsella pendre les decisions al matí. És quan el cap funciona millor i els raonaments es fan amb més logica. Disenyar una estratègia al vespre o a la nit és tenir molts números per fotre la pota i/o equivocar-se.

Mireu si no que em va passar ahir a la nit; vaig pensar

-Chamb llest; "..has de canviar l`hora del despertador.."
-Chamb tonto; "...a no, que no cal...com que la difeència entre la hora i l`hora del despertador es manté constant, doncs no cal perque l`efecte total serà el mateix.
-Chamb llest "..chamb , chamb....le feina ben feta no te fronteres..no em siguis chapusa¡¡"-Chamb totno "va collons ....ves a dormir.."

I dormir vaig anar, fins les cinc del matí.

diumenge, 28 d’octubre del 2007

la desaparició dels penjats

Avui farem una reflexió de caire antropològic;


tots el que som una mica peculiars o amb tendències antisocials sabem el que és sentir-se penjat.

És dur que arribi el cap de setmana o algun esdeveniment i estar sol i sense ningú amb qui compartir el temps. Especialment dolorós son esdeveniments com cap d`any , Sant Joan o algun gran partit del Barça. (menciono aquests tres perque son els que sempre em trovaba jo sol a casa).

Jo n`he sigut un gran especialista en estar "penjat". Ben bé per culpa meva, sempre m`ha estat dificil aguantar la resta de gent. Odiava i encara odio el que s`anomenen "colles" de parelles. Em sembla bé que la gent les formi, però soc materialment incapaç de formar-ne part. Ni jo vull ni mai he estat ben acceptat en aquests grupuscles. El motiu d`aquesta inadaptació social quedarà pendent per un altre post;
avui voldria proclamar solemnement la mort del fenomen dels;

Penjats (contemporaneamnet anomenats Frikis)

els qui erem /som frikis, solitaris o raros com vulgueu ho som per tenir un focus d`interès localitzats i concrets, o una manera peculiar de veure el món. Si t`agraden temes raros, ja sigui el Jazz o les cultures precolombines doncs és dificil trobar companys de viatge.Igual passa si tens un sentit de l`humor peculiar o una manera de relacionar-te poc convencional. De fer abans era practicament impossible. Però amb internet tot això ha canviat. Els frikis ens localitzem institivament a través de la xarxa i de manera física o virtual formem grups que van del tema més intel.lectual al més prosaic. Mireu un parell d`exemples; els afeccionats al book crossing de barcelona tenen una web per on es comuniquen i a a partir d`aqui organtizen trobades literaries. També son molts els grups de solterones afamades que organitzen sopars els divendres o dissabtes i conviden mascles despistats que es disputen com una familia de lleons es disputa una zebra recen caçada.

En tot cas avui és molt més facil trobar el propi cluster dins l`eixam global.

Mireu.ho com vulgueu, però jo crec que és l`avenç que inicia el segle XXI.

dissabte, 27 d’octubre del 2007

L`imbècil







aquest és en Francesc Baltasar i Albesa.

Recordeu bé aquest careto quan a anant a Barcelona arribeu a l`alçadada de Sant Vicenç dels Horts i hagiu d`anar a 80km/h.

Aquest paràsit ha viscut tota sa puta vida del erari públic. És un perfecte inútil simpàtic i vividor. L`he vist sovint al Dry Martini foten-se gin tònics que segurament paguem entre tots els catalans.

No té ni puta idea de res, i ja és impossible que l`arribi a tenir.

Segons com alimanyes aixi poden arribar a cauré bé, es pot pensar que son inofenius.

Ben al revés, amics. Elements com aquest i la inefable Dolors Camats estan destruint el futur de catalunya. Cap directiu empresarial del mon amb dos dits de front se li acuidiría invertir en un lloc amb un govern amb elements com aquest.Feu el que volgueu, però votar fastigossos ex-comunistes com aquests només pot tenir dues motivacions;

1) odies profundament el païs on vius i els teus conciutadans

2) ets un imbècil profund.


Algú em dirà;

-".ei chamb , una mica de respecte¡¡"

Doncs no, cap respecte per qui no s`el mereix.

Algú em dirà;

-"..ei chamb, quina mala ostia¡¡ estàs rabiós¡¡"

Doncs si, absolutament rabiós contra l`estupiesa.

Chamb recomanació.La casita blanca.

estimada audiència, a qui tant estimo i a qui tant dec




acabo de redescobrir una institució barcelonina que encara no han prohibit els progresistes: La Casita Blanca. Ahir una amiga celebrava els 40 tacos en una discoteca barcelonina, la SalaB. Era festa privada de 9 a 2 i després obira pel públic. Han tingut la bona pensada de fer música en directe, un altre dels plaers de la vida que els socialistes han aconseguit casi eliminar de Barcelona.

Xerrant amb uns matrimonis d`Igualada, uns em van comentar que havien demanat preu per un hotel i que els demanaven 300 per una nit. Evidenment es van limitar a insultar l`empleat, que és el que s`ha de fer en aquests casos. Jo no vaig dir res, perque ja prou sensació havia causat portant la Grécia, però ja tenia la meva Chamb sol-lució decidida.

En sortir de la festa vam anar a la casita blanca, sense haver de reservar ni res. Tal com arribes t`agafen ells el cotxe i entres directament a recepció. Per 68 euros tens habitació amb llums regulables, miralls sobre i al costat dels llits , un bany impecable amb tovalloles i sabó monodosis i pots dormir sense limitació d`horari. Quan marxes et deixen el cotxe engegat i de cara a la sortida.

Després hem esmorzat al Dole. Entrepà de truita d esberginia, coca-cola light, croisant sacha de chocolata i cafè´.

Avui dissabte plou, seré tot el dia a casa llegint un llibre sobre la máfia i mirant racons d`internet.

El camarer del Dole m`ha recomanat baixar "ay que calor" a travé de l`Emule.

dijous, 25 d’octubre del 2007

Chamb sociologia



Benvolguts;

És un clamor entre la blogosfera, altre cop, la petició de que Chamb es pronuncii sobre l`esdeveniment de l agressió a la noia ecuatoriana per part del quillo de La Colonia Güell.

El meu pronunciament oficial és el següent;

1) Aquest tipo de fills de puta sempre han existit. Abans els agafava la guardia civil o els mateixos municipals i els fotia una somanta d`osties com a escarment. I escolta tu, aqui paz i después glória. Ni fiscals ni periodistes ni históries. Ara posem cámeres amagades a les comisaries dels mossos peri si son poc amables amb els quinquis.

2) no podia faltar l`aparició d`un grupo faminista remarcant que es tracta d`una agressió masclista.

3)El govern d`Ecuador hauria de començar per demanar perdó als ecuatorians per tenir un païs tan cutre i miserable que la gent ha de marxar a eropa per proseprar.

4) El govern ecuatorià també hagués pogut anar amb més diligencia amb aquell assassí en série de Machala que van tenir vuit anys a la preso per matar cinc o sis nenes i després va venir a Lleida i de seguida va matar una catalana de 18 anys.

5 ) ja serà molt si l`element aquest no el fan sortir a gran hermano o alguna cosa així. Avui he sentit un periodista (Martí Perarnau) a RAC1 que deia que això no és periodisme. Doncs miri sr. Perarnau, serà periodisme repugnant però és el que hi ha.

6) A Ecuador el tema deu ser un escandol nacional , però la Grecia aqui ni se n`ha enterat.

dilluns, 22 d’octubre del 2007

Viva Zapatero (talante por detràs y por delante)

ei, que tal tots?

Resulta que haviem quedat el dimecres amb uns amics per sortir a sopar (el dijous es només per al T). Mireu el text de convocatòria del meu amic ex-ecologista que pregonava sempre anar en trasport públic.



Atenció atenció¡¡¡¡ els darrers esdeveniments ens obliguen a modificar el lloc de trobada. Degut a les obres de l AVE sota el carrer còrcega hem de traslladar el sopar¡¡¡¡ Quedem a un bell local de Castelldefels. És molt facil arribar-hi; a les quatre de la tarda aneu a la avinguda martia cristina de Montjuic. Un cop alla pregunteu a uns srs de verd que es fa per anar a Gavá, us faran pujar en un autocar conduit per un sr de Jerez molt simpàtic que us donarà un tomb per la montanya,(amb visita al Palau.Sr. Jordi si voleu).

Després de donar unes voltes per Bellvitge, San Cosme i Cornellà est us deixarà a l andana de RENFE de VIladecans. Alla torneu a baixar de l andana i pregunteu si el bicing ja arriba al baix Llobregat . Si resulta que encara no, doncs camineu per l autovia de Castelldefels i tres kilometres passat el camping "La Ballena Alegre" gireu a l`esquerra. Entreu a una casa molt il.lumidada que es diu "Riviera" i alla demaneu que us indiquin el restaurant "El Mafiós de la Ex.Yugoslavia feliç".



Quedem allà mateix entre dos quarts de vuit i les onze de la nit. No te pèrdua.


I si us perdeu, us foteu. Que jo hauré de fotre això cada dia, ha afegit l`antic votant de forçes progresites.

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Maragall

siguem clars;

1) em fa molta pena que el Maragall tingui Azheimer, com tothom qui en pateix.

2) ho ha anunciat el dia després de dir que es dona de baixa del PSOE. És obvi que així ho tenia pactat amb a direcció del partit. Aquest és un fet repugnant per part d´en Maragall i del PSC. Un de tants d`altre val a dir.

3) que tingui la malaltia no treu que ha estat un polític frívol i lamentable. Més enamorat de si mateix que dedicat a la seva feina. Sens dubte el Maragall polític ha fet molt mal a Catalunya i a la política.

4) "vam fer els Jocs Olímpics, l Estatut i ara anem per l`Alzheimer". Típica frase que es defineix com a Maragallada per no dir-ne senzillament capullada o tonteria.


De fet ja fa temps que es sabia que tenia problemens seriosos de concentració. COm també se sap que Montila té un càncer mal curat, i mai ho veureu o sentireu en cap mitjà de comunicació.(i que la dona actual és la segona, que per cert sembla ser que és la que mana. O és per amor al païs que fa de regidora d`urbanisme a Sant Just Desvern).

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Nivell d`ingressos

Hola, benvinguts;

com tots sabeu, soc un asidu de les pàgines de contactes.De contactes seriosos vull dir. A partir d aqui he conegut grans persones que han influenciat la meva vida. També algunes desequlibrades semi-perilloses, pero com diu la canço; " but then again to few to mention".

Les tactiques que s`utlitzen per atraure candidats de l altre sexe son variades. La més comú es posar fotos on es surt més atractiu que la relitat.(una mica absurd si tenim en compte que al final t has de coneixer). La majoria de noies diuen que valoren molt la sinceritat obviant que eles son unes embusteres histèriques.

Un dia pensava com millorar els resultats del meu perfil a Match. S`en va ocorrer de posar que el meu nivell d`ingressos anuals esta en la franja 300.000 i 500.000€.
Vaig afegir també que creia en els valors cristians i tradicionals.

Des d aleshores l`eficiència de la meva pàgina ha augmentat més del doble (mesurat en ratios de ties conegudes per mail i de trobada sexual amb ties conegudes).

Reconec que al començament vaig voler creure que sorprenia positivament la meva rectitud moral. Amb els dies he anat veient que potser pesa més la variable ingressos.

Això si, també poso sempre allo de "amigo de mis amigos".

divendres, 19 d’octubre del 2007

acudit

hola audiència,


us he d`advertir, abans de res, que des que m`he posat un controlador de visites ja se quants sou i des d`on entreu al meu blog. Com que les visites es compten, prometo premi especial per al visitant un mil.lió.

Volia compartir avui amb tots valtros una inquietud que m assalta sovint. Sospito seriosament que la meva personalitat té una tendència al exhibicionisme i al comportament histriònic. No sabria dir si m`amoina aquest fet o no. Si que no vull amagar que sovint em questiono el que diria un psicòleg al respecte.

Una de les manifestacions d`aquest sindrome que m`afecta és l ìmpuls que sento d`explicar acudits de manera diària. Les dues secretàries d`on treballo ja no poden passar sense la meva performance matutina.

Avui ja era conduint a l autopista i he trucat a un departament on se que em poden posar en altaveu i els he explicat un dels millors acudits de la història;

(és en castellà

- en que se parecen un peón de Ajedrez y Mari Trini?

.
.
.
- en que los dos comen de lado.


celestial, no trobeu?

dimecres, 17 d’octubre del 2007

visió nocturna

Hola,

recordeu que us vaig comentar que tinc dues amiges xineses una mica psicòpates?

ahir vaig posar la webcam amb una d`elles. I quan li vaig dir que anava a clapar sabeu que em va dir???

com que tinc el llit de manera que queda enfocat per la cam, doncs que la deixeés engegada i així em podria veure mentre dormo.

glups¡¡ a veure si algún dia em segresta i em tortura en plan Fu-Manchú¡¡¡

dimarts, 16 d’octubre del 2007

marginació

Deia avui el gran Dessmond que ser transexual, català i liberal ha de ser una gran putada.

Hi estic d acord clar. De fet el perfecte perseguit i marginat avui en dia seria el següent prototipus;

- Home
- heterosexual
- blanc
- contribuient
- pare de familia
- liberal
- català


qualsevol d aquestes condicions ja esta mal vista , però totes juntes et condemnen a la foguera.

dilluns, 15 d’octubre del 2007

atreviment



audiència,

aquest matí els de la radio feien un espai de trucar alú per felicitar-lo en plan sorpresa;

Locutor;- Antoniu¡¡ felicitats¡¡¡ que ja fa 27 anys que estas casat amb la Tresa¡¡ (no veig que hi ha d`especial en el tema, però en fi)
Antoniu;-gracies home, quina sospresa¡¡¡
Locutor-;I que heu fet per celebralu?
Antoniu-doncs mira, hem anat aquest pont a Londres, que no hi havia estat mai tu¡¡¡¡
-Locutor 2 (de fet era el Quim Vila); i que? que heu visitat per alla¿ que heu vist?
-doncs mira, de fet ho hem visitat practicament tot¡¡¡ Jo es pot dir que hem vit tot Londres¡


Un n`adoneu¡¡¡ quin crack¡¡¡¡ aixo si que té merit¡¡¡¡ visitar tot Londres en tres dies¡¡¡¡ I tant ample el tio¡¡

Ja tenim super heroi català.

diumenge, 14 d’octubre del 2007

contactes psicòpates


Hola,


avui escric una mica més nerviós que de costum. M he posat un contador de visites i resulta que a part de mi mateix i els meus bloggers amics més proxims, em llegeix més gent. Avui diumenge tinc 20 visites i només tres son meves. Estic, per tant, atenallat per la responsabilitat.

Volia fer esment avui d`un dels fenomens secundaris d`estar registrat a pàgines de contactes. Es tracta del que s acostuma a anomenar "contactes piscòpates" (en veu de locutor antic de TV3. En concret aquell amb barba i cara torta de pan que no recordo com es diu).

Farà cosa d`un any vaig coneixer una noia xinesa, de la marevellosa illa de Henan, i vam sortir un parell de cops. Des d aleshores visita la meva pagina a match, diariament¡¡¡¡ . I posiblement més d`un cop al dia. No és que sigi molest, però sempre tens el run-run que igual es una psicopata que m acaba descuartitzant.

Doncs resulta que fa una setmana em vaig citar amb una altre xinesa (de Shangai), també encantadora i super inteligent. I des d`aquell dia també entra cada dia a la meva pagina. >De manera que quan consulto "ultimas visitas", sempre em surten les dues chamb-xineses.

I si els proposo un trio?

dijous, 11 d’octubre del 2007

adicció

Q tal?

els meus més fidels i antics seguidors recorden potser "la deesa d'eban". Una amiga meva que fa de cambrera en una cockteleria del Born. Ens veiem poc, però de tant en quant sortim algun dimecres, el seu dia lliure. És una persona que admiro perque se n`a sortit bé a la vida amb unes circumstancies dificils. Algun temps va estar enganxada a alguna porqueria i d aixo n`ha heretat, crec , uma forta adicció al tabac amb hachís.

Vam sopar junts la setmana pasada. La primera intenció per després era anar al Limousine. Però com que ja feia una mica de fresqueta, ella va accedir anar a dormir al Regás. Aixi ho vam fer i tot anava bé. Pero heus aqui que es va deixar l encenedor i al Regás no en venien, ni tenien foc cap dels cambrers. O sigui que no podia fumar de cap manera. Va regirar el bolso de dalt a baix i fins i tot els recons de l habitació per si algún client anterior s`en havia deixat.
Jo creia que entre el cubata, la peli porno i el meu atractiu la tia es concentraria en el que haviem anat a fer.

Doncs creieu.me que no hi va haver puta manera. Es va creuar de tal manera que ni parlava. Va restar inmovil i tensa sense fer.me cap cas. Després de mitja hora llarga de dedicar.li atencions li vaig dir que es vestis i que la portava a casa.
Li vaig fer notar quins eren els efectes de les adiccions al puto tabaco i al puto hachís.

Per primer cop, al deixar.la a casa seva em vaig limitar a que obrís la porta i enfilés escales amunt, sense implarar que em fes una darrera fellatio al portal.

dilluns, 8 d’octubre del 2007

un business pendiente con Pedro Botero....(2)

El concert va començar amb l`hora de retard de rigor. El normal en un païs on fins i tot els eclipsis començen amb retard.

Els protagonistes es van intercanviar dialegs tipus "Un par de Gruñones". I es van alternar monolegs a l estil de cada un. Menció especial mereix que Serrat va demanar un aplaudiment per Sabina amb el següent argument; "..aplaudidle por favor, yo le proporciono aplausos porque Joaquin los necesita y el me proporciona estos bolos porque si no ya me direis que hago. Si se muere Sabina, que les doy de comer a mis hijos?".

Els encendors van apareixer amb "Penelope", y sobretot amb "teniem 15 anys" (la veritat és que no se si es diu aixi la canço.

Vaig observar el típic fenomen Barceloní que tants cops ha descrit magistralment Quim Monsó. Aixi com en les pelicules de Woody Allen sempre n`han uns quants que riuen fins i tot abans de les gràcies i de manera el màxim de sorollosa, per demostrar que ells si que entenen i participen de l`humor Woodylià; també molts individus (sobretot homes, val a dir) van estar tot el concert cantant les lletres amb una mica d`avançament sobre els cantants i a tot drap. Que quedés clar que ells es sabien les cançons. Altre cop vaig trobar a faltar un Kalashnikov a la mà.

Al nostre costat una tia amb vestit verd i ulleres tipus Nana Moskouri va trucar varios cops a no se qui i li deia "--és una pasada, escolta tia....." i posava el movil enlaire perque la interlocutora ogués copsar els emocionants moments.


Van fer tants bisos que el darrer em va enganxar ja casi al tunel cap a l exterior. Un cop finalitzat tot l assumpte ma germana em va deixar al meu cotxe i vaig enfilar cap a Igualada desitjant que els mossos em paressin i poder aixi demostrar.los que no havia begut per sobre del nivell permés.

dissabte, 6 d’octubre del 2007

un business pendiente con Pedro Botero...

hola, avui toca cronista chamb;

Ma germana va aconseguir a l`estiu sis entrades pel concert Serrat-Sabina del Sant Jordi. Tenia la idea d anar-hi els tres germans amb les respectives parelles. Però jo no veia massa sentit a portar la Grécia a aquest esdeveniment. A més el meu amic AS em va regalar una entrada pel Sabina a l auditori ara farà dos anys, i nobleza obliga.

Teniem que recollir les entrades per l angoixós sistema d anar a taquilles abans del concert amb la VISA que s havia comprat l entrada. Era l hora de començar i encara estavem fent cua a la lletra del nostre cognom. Com passa sempre en aquests casos ma germana s havia equivocar i en realitat les havia comprat amb la VISA del seu marit. A mi aquestes situacions em posen particularment histèric, però ja tenia el plan d anar al T si es produia la tragedia.

Ja als voltants del Sant Jordi vaig veure un parell d`elements amb bombin i perilla estil Sabina. Dintre hi havien paradetes on venien posters del concert i bombins a 20 euros. Per tot el palau anaven voltant venedors ambulants de cervesa. Porten una motxilla tipus fumigador i una bandereta amb un llumet per localitzar.los. La cervesa normal 4€ i el tanque 10,5€.

Ens vam posar a baix, a peu dret. No s estava gens apretat a partir de mitja pista, a l alçada de les cameres de tv. Mai havia estat a la pista del Sant Jordi. Em vaig imaginar jugant a basquet i tot el públic aixecant-se al entrar un triple meu.

L`olor de porro predominava lleugerament sobre la de cervesa i la de suor. Hi havia al meu voltant alguna noia molt guapa. Una la vaig mirar tant que al final el nòvio em va preguntar si pasava algo. Vaig fer veure que no el sentia.

La primera decepció de la nit va ser veure que no portaven la Olga Roman, a qui tinc moltes ganes de veure....



(continuarà)

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Misteri del Ballantine`s. El desenllaç.

Hola, avui tinc el final d`un cas d`inspector Chamb;


com ja sabeu, he traslladat la meva residència habitual a la capital de l` Anoia.

Un dels temes que m`emprenya de no tenir un lloc a Barcelona és que fer els migdies llargs i les tardes quan haig de sopar a Barcelona. Ja sigui per fer una becaina , dutxar-me o canviar-me de roba. A tal efecte estic buscant de llogar una modesta habitació en algun pis d`estudiants o de sudaques. Com que se que la meva ex xaxa nancy viu sola en un petit apartament, la vaig trucar per establir converses.

Ahir vaig estar al seu piset i em va ensenyar la petita habitació que em podria llogar. Mentre xerravem em va oferir si volia una copeta. vaig acceptar i li vaig demanar si tenia whisky. MOlt amable em va dir que si i es va dirigir al moble bar;quan el va obrir vaig veure que davant de tot tenia un Ballantine`s. Era el que tenia més a ma però tal i com jo em temia va fer el gest de tapar.lo amb el cos i agafar un altre whisky , Passport, que tenia més endins. Rapidament va tancar el moble bar.


Ara digueu;

qui creieu que va robar el Ballantine`s nou que jo tenia a casa?



Feu-me cas, desconfieu per sistema dels peruans.