diumenge, 29 de novembre del 2009

barça-madrid

hola,

no dec ser un crac en temes de relació social, perque avui encara no se on aniré a veure el Barça-Madrid. No tinc localitzat cap bareto a la meva ciutat on poder anar amb els nens. Ni cap amistat on enxufar-me. Vaig jurar no pagar mai als canals de pagament, i a la meva familia ni s`els acut de comprar el GOL-TV. O sigui que el fantasme de la possibilitat de no veure el gran matx existeix.

A Barcelona seria una altre historia. Hi ha tanta gent que em podria fer guardar lloc en diversos tuguris plens de fum i cervesa. De fet se una discoteca que tenen diverses pantalles gegants i no hi va masa gent. El pla seria anar amb dues llatinoamericames i veure el partit amb els cubates que elles m aniriren a buscar.

Crec que quan pugui torno a viure a la gran ciutat.

dimarts, 24 de novembre del 2009

chamb alimentació




Hola,

avui us presento un exemple de com funciona el tema d`ajuda als necessitats.

Resulta que la meva nòvia te una amiga que és mare soltera , i com a tal aconsegueix tot tipus d`ajudes de tot arreu. En el tema d`alimentació va a un lloc de l`ajuntament i s`emporta practicament el que vol. El resultat és que te tant de menjar que en regala a les amigues i les veines. I l´altre dia que la vam visitar ens va omplir de xocolata, llet, sopes de sobre, caramels i sucre. Dues bosses plenes.

I per tant jo mateix he acabat menjant de la beneficiència. Aqui en teniu la prova.

dijous, 19 de novembre del 2009

ara, els McDonald`s

Hola,

els governs del Gulag ja han trobar una nova cosa per prohibir. Ara els McDonald`s i similars ja no podran donar un regalet als nens que comprin un Happy Meal o el que sigui.

BIg Brother continua vetllant per la nostra felicitat per decret.

I us adelanto que ja se quina és la nova prohibició; ja no es pordrà ser ric.

Demà us en dono detalls,

diumenge, 15 de novembre del 2009

mal d orella chamb

Hola,

son dotzenes i dotzenes els mails que rebo aquests dies interesant se pel meu estat de salut.

Per si no seguiu els diaris, us diré que porto dues setmanes, dues amb mal d orella.
Ara s`en diu otitis o mal d`oida, però és el que es coneixia abans com a mal d`orella.

Es francament emprenyador. L altre dia vaig somniar que entrava al Opercor i m`en comprava una de nova.

Tampoc hi ha gran cosa a comentar darrerament. Si que no si l altre dia tenia la febre i em va semblar sentir una tinent d alcalde dient que demanava als homes que en contres d anar de putes, intentessin lligar. M`han dir que no ho viag somniar, que era real, però jo encara en dubto.

Ara , jo faria una campanya per demanar a les dones, que per acabar amb la prostitució es deixessin follar més facilment. Sense tants passos previs de sopars i regals. I sense promeses falses de matrimoni.

M`imagino els cartells, en estètica de la guerra Civil: la silueta d`unes dones de grans pits (per fer evident que son dones) , amb la llegenda "Dona¡¡ Contra la prostitució , FOLLA¡¡¡.

Fins i tot la Camats i la Escarp podrien apadrinar una ONG anomenada "cardadores sense fronteres". S`hi podria participar com a voluntària folladora, en locals cedits pels Ajuntaments, o bé apadrinant una folladora voluntària.
No acabo de tenir clar com seria la decoració dels locals, i si la funció seria només de reunir als escuadrons de voluntaries, o també hi podrien haver cabinetes de pladur on regular els nivells d hormones.

En tot cas jo crec que després de les paraules de la regidora son molts ja els viciats del sexe que estan deixant d`acudir als lupanars i llocs on les sres fumen.

Tot plegat m`ha fet recordar aquella manifestació de putes a la que hi va anar la Imma Mayol. Totes portaven samarretes amb el lema "jo també soc puta". Totes menys la Mayola, clar, que tot i les pregàries dels fotògrafs no se la va voler posar.

dimarts, 10 de novembre del 2009

alakrana

HOla,

vaja embolic amb el tema del atunero aquest. Jo ja no veig clar que set o vuit negres drogats segrestin un barco amb 30 bascos. A sobre apareixen en escena la Chacón, el Garzón , el Moratinos i el Zapatero. Al final esta clar que els negres aconseguiran rescatar els companys i una bona pasta.

Però fixeu-vos bé que als somalis no s`els acudirà segrestar un barco xino o israelita, no.

dissabte, 7 de novembre del 2009

fills de puta

Si fas anar un home de 76 anys i mes de 100 kilos, sense cinturó, enmanillat i amb una bossa plena de trastos per una rampa, tens moltes possibilitats de que caigui de manera humiliant. Això és el que va passar amb Macià Alavedra. Perque a més venia d estar deu hores en un cublicle sense llum dins un autocar.

Tinc clarissim que si aquest home no fos català i nacionalista no hauria rebut aquest tracte. De fet n`hi han moltissims amb delictes evidents i públics que continuen caminant tranquilament per tot arreu. A alguns us sonarà el nom d`Alberto Cortina i Alberto Alcocer, que van confessar una estafa de més de cuatre mil milions de pessetes però que increiblement van aconseguir ser absolts per prescripció.

I el seu delicte és haver cobrat una comissió per intermediar en una transacció immobiliaria. Res menys que l`esport més practicat a Catalunya i España. Comissions que de fet, i contrariament al que s`acostuma a fer, van declarar i per les quals van tributar.

De fet em mateix Juan Carlos primero , rey de España, ha cobrat un bon nombre de comissions per acoseguir contractes per empreses espanyoles a païssos de llatinoamerica.

Si llegiu les memories del Pujol, l`episodi de Banca Catalana us recordarà aquest.

I el Mena, dient que li sembla bé.

Garzón, Mena, PSOE,.....tot plegat la mateixa brutícia fastigosa.

I la Chacón anant fotent la pota fins que acabarà fent alguna desgràcia....

dimecres, 4 de novembre del 2009

Chamb idees...pastissos

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20091104/53817186040/mis-pasteles-son-como-trajes-de-alta-costura-madagascar-patricia-sitges-disney.html


Hola,

el percentatge de població que segueix el mue blog, recordaran la meva opinió sobre els pastissos;

al ser intensius en ma d obra s`ha impossat una pastissria semi industrial de materials barats. El resultat és que els pastissos han desaparescut de les nostres taules. Ja ni als aniversaris son imprescindibles. A ningú li extranya una celebració amb el quieroynopuedo braç de gitano. Casi que ni les mones han resistit. I sempre amb xocolata. Molta xocolata per dissimular la buidor. És com un conjunt musical que apuja els decibels per no fer evident la poca traça.

Vaig comentar com a cafeteries i bars de copes de sud america és normal veure enormes pastissos de diferents tipus que es van venent a porcions. Son fets alla o per artesans independents. I son bonissims. I no se si és veritat que engreixen. Però més engreixa la ginebra i el whiskie barats.

I mira per on, el sr. lliure mercat ha acabat fent surar aquesta veritat. Ja he vist tres mostres que la pastisseria no és morta:

-Restaurant Keik, al carrer Doctor Fleming 21 de Barcelona. S`ho fan ells mateixos i tenen farça varietat. Jo recomano vivament el de pastanaga.

-Cadena de pollastreries Riko`s. Compren pastissos senzills a senyores independents.
Suposo que no compleixen cap norma higiènica. Pèro tampoc les complien les nostres iaies i ben bé que era tot i no ens moriem.

-mireu el link de la VAnguardia que adjunto. Una Sra comença a fer pastissos artesans i de cop s`adona que no dona l`abast. Els ven a 1.500€ facilment.


Que gran que és el lliure mercat i que gran que és la pastisseria¡¡¡

dilluns, 2 de novembre del 2009

la amiga del Larsson



hola,

he estat seguint per sobre el tema de la "vidua" del Larsson, el creador de la Salander i la trilogia Milenium.

En ma vida havia vist un cas de caradura semblant. La tia preten part de la herència del seu novio. Tenint en compte que la sra es prou joveneta i que te dues mans per treballar, demanar els fruits de la feina d un altre és morro pur i dur. No entenc quina justificació pot presentar la elementa per voler viure de les rendes de l obra d`una altre persona. "ell considerava la trilogia com el nostre pla de pensions". Habrase visto¡¡ Si el pobre Larsson hagués gaudit en vida del seu exit, probablement ara estaria amb una bellessa caribenya, lluny de la reprimida feminista que era la seva novia.

És allo que es diu, a ella el Larsson se la va trobar al carrer. La familia és qui ha de tenir els beneficis dels propis membres. I ningú més, que prous impostos hauran hagut de pagar la pobra gent.

López Vazquez




Hola,

s`acaba avui la antiga Espanya. La de la veu de pito de la Gracita Morales, el gol de Marcelino i el bigoti d`Antonio Garisa. Ha mort el gran José Luís López Vazquez.

Que va viure entre la caspa, és cert, però amb dignitat.

Recordem "La Cabina" i l`anunci de Retevisión al cap dels anys.

A mi em va quedar gravada una escena en que feia de vell paralític que no prenia el berenar si la minyona no li ensenyava la teta. Cosa que ella feia per anar rapid.

Sempre he pensat que de gran faré el mateix.