diumenge, 26 de juny del 2011

branding

Hola a tots,

avui navegant de pàgina ne pàgina, he anat a trobar un artícle força interessant,

http://finance.yahoo.com/family-home/article/112989/brands-disappear-2012-247;_ylt=Avz04rjuGEQ5WV0_Q_zKaSRO7sMF;_ylu=X3oDMTE5dDVnbjNyBHBvcwMyBHNlYwN3ZWVrZW5kRWRpdGlvbgRzbGsDMTBicmFuZHN0aGF0

(ho sento , no de posar un link mes curt)

va de marques que estan a punt de desapareixer del mapa. Algunes de les que m han impressionat son Pontiac (de fet aquesta ja ha desaparegut), Ericsson (tornara a ser Sony a seques), SAAB, Myspace, SEARS, Blockbuster i fins i tot donen per fet que Nokia te els dies comptats.

Aquí tenim marques glorioses que recordem amb amor i que precisament per això acabaràn per sobreviure o retornaran del regne dels justos. Penseu en el cas de Moritz, feliçment retornada. O Bultaco, de la que no he vist cap moto però si rellotges i samarretes. Derby malda per sobreviure i si ho fa serà pel seu nom. (com es que no tornen a fer la "derby paleta"?).

És interessant pensar en quines marques nostrades estan en procés de desaparició o que podrien tornar si algú hi invertis. En faig un primer esboç

-estan xungues: Telefonica (el nom no la companyia encara), Caixa tal (estan totes en procés de desaparició), SEAT (algun dia Wolkswagen s en cansarà), Telepizza, Terra (si, crec que encara existeix), ELPais, PSOE.

-han desaparescut i podrien tornar: Montesa, Mirinda, BRU, Bruguera, Telefunken, Fidecaya (dificil que torni, no?), Edigsa, Lois,Moulinex, TBO.

Segur que n hi han a manta en qualsevol categoría.

En quina marca invertirieu peruqè veieu clar que triomfaria?

dissabte, 18 de juny del 2011

Cecilio Alonso

Hola a tots,

Espanya va directament a la fallida. Ningú ho pot questionar. Una de les brutalitats que ho han provocat, entre milers , ha estat l`inmens forat de Caja Castilla La Mancha. Una entitat que va servir als socialistes manxecs per robar a tort i a dret d`una manera que no te comparació en l Europa Moderna. Madoff és un joc de nens comparat amb les xoriçades de Bono i companyia. Han robat tant per vici i per inconsciència. No crec que fossin conscients, ni que encara ho siguin, de la gran animalada que han fet. Son lladres i a més animalots.

Una de les consequències que vaig imaginar de la caiguda de tot el castell de cartes a la regió és la desaparició del Handbol de Ciudad Real de l èlit europea, espanyola. I possiblement del mateix club en si. L equip era un invent artificial que per si sol no es pot aguantar. La Penya de Badalona sobreviurà sempre, tingui o no el suport d`entitats financeres o públiques. O el Reus Deportiu, o el Gimnàstic de Tarragona. Però un club de Handol a Ciudad Real? vinga home.

I efectivament he vist avui al marca que ja busquen trasllaadar-se a Madrid. I algú ha pensat que podrien anar al Atlètico de Madrid. I em sembla una gran idea. Qui no recorda aquells partits al polideportivo Magariños. Aquells duels Atletico de Madrid - Barça. El Barça de Patxi Pagoaga, al cel sia, el central Valero Ribera i els extrems Sagalés o Serrano. O aquell Atletico de Madrid amb De Miguel, Juanón de la Puente o el grandissim Cecilio Alonso. Veiem la secció d`Handol de l Atletico de Madrid com un intent dels colchoneros de destacar per sobre del Madrid en algun esport, ja que en Futbol i bàsquet era impossible. Era curiós la facilitat amb que els jugadors d aquest esport anaven d`un equip a un altre. En aquells temps al Palau Blagrana es vibrava amb el Hondbol. Un dia que hi vaig anar amb l`institut recordo els giscles d`alguna nena cada cop que l interior Uría disparava en suspensió.

Crec que va ser Jesús Gil que es va carregar la secció. Ara , amb Gil mort i Castilla la Mancha en fallida total, les coses poden tornar al seu estat natural.

dilluns, 13 de juny del 2011

retorn al port

hola,

una tradició que veiem als fils yankees i que esta molt bé és el que anomenen Homecoming. És a dir trobades d ex-alumnes de l institut al cap de cert nombre d anys. Els de la meva generació van tenir la feliç idea de fer-ho al cap de trenta anys de començat l institut. És a dir els que vam començar el 1981, abans del mundial del naranjito. És una mica lío perquè amb tant repetidor amunt i avall molts hi van ser poc temps i en els anys successius es va incorporar molta gent al grup. El cas és que de 269 persones contactades hi vam assistir finalment 110. Jo ho considero un exitàs.
A sobre ho vam fer al Hall de l institut, i amb la presència de molts professors.

Va ser molt i molt divertit. En destaco quatre.


1) molta gent no em reconeixia. Els tenia que dir el nom. I en alguns casos dir que m imaginessin amb cabell, prim i amb ulleres. Al cap d una estona d`elaborar el retrat robot els canviava l expressió i deien; ostia Chamb, si ets tu¡¡¡

2) totes les noies, als seus 43-44 anys estaven igual o més atractives que quan en tenien 15 o 16. La veritat sigui dita que estaven totes fantàstiques.

3) molt gent que vaig coneixer parlant en castellà i que s`expressaven sempre així, ara parlen català al mateix nivell que els que el parlem de família. De fet molts tenen un accent més del centre de catalunya que el semi xava que parla un servidor després de tants anys al cap i casal. La normalització liguística, a la catalunya central, funciona.

4) vaig veure apartada una de les meves sex-simbols. Amb qui mai havia parlat, i qui mai s havia fixat en l escarransit nas de mocs que era jo per aquella època. M hi vaig acostar a donar-li conversa. Amb aviesas intencions clar. I total que al final de la nit em va acompanyar ella a casa (jo hi havia anat a peu) i va ser ella que em va fer un piquito gloriós. Tot un luxe haver esperat 30 anys.

dissabte, 4 de juny del 2011

a dos centimetres de la pell

Hola ,

fa uns dies que hi ha una polèmica sobre el tipus de roba que haurien de portar les jugadores de bàsquet. La FIBA vol imposar bodys ajustats d`una peça, com ja porten brasileires i australianes. Això ha indignat, com no , a les jugadores catalanes i espanyoles. Que ja fa anys que van en pantalons i samarretes enormes que les fan semblar homenots. Abans s havien portat samarretes ajustades però amb màniga curta, per evitar qualsevol possibilitat de visió il-licita al aixecar els braços. De pantalons es portaven uns pantalontes alestics que s ajustaven al cos. I que realment era el mes comode per elles, sobretot pensant que els pantalons d `home no estan pensats per les seves caderes. Els pantalons masculins en una dona queden molt grans o molt estrets i molestos. Hi havia l `opció de les super recatades de jugar amb pantalos de xandall. Anaven així les dels col-legis de l`OPUS i monges.

En partits de bàsquet femení sempre hi havien alguns habituals que en canvi no els veies en els partits d`homes. I reconec que un parell de cops vaig assistir per motius no exclusivament esportius a partits de voleibol femení. Les jugadores d aquest esport tenen tendència a ser particularment atractives, extrem aquest molt fàcilment comprovable.

Al final, com tot, es redueix a temes d`audiència, és a dir de pasta. Per això veig que ho tenen malament les jugadores partidàries de la equipamenta masculinitzada.

O bodys o menys pasta. A veure que trien.


PD. Si que em te intrigat aquest detall que veig a la notícia de La Vanguardia.
El short ha d estar a dos centímetres de la pell. Aprofitaran el camp magnètic de les caderes per crear uns pantalons que s aguantin en òrbita fixa a una distància fixa dels malucs?



Las reglas que aprobará la FIBA el próximo 7 de junio hablan por sí solas y las conclusiones del porqué de esta decisión son fácilmente extraíbles. Aquí están: "1) Los shorts y las camisetas han de ser más estrechos, siguiendo las curvas/contorno del cuerpo. 2) La camiseta ha de enseñar los hombros de la jugadora (tipo tank top). 3) La camiseta cuelga por encima del short (justo por encima de la cinturilla). Si es demasiado larga, debe meterse dentro de los pantalones. 4) Anchura del short de un máximo de dos centímetros de espacio entre la tela y la piel. 5) Los shorts deben estar como mínimo diez centímetros por encima de la rodilla. También se puede optar por el modelo body que visten australianas y brasileña