divendres, 29 de juny del 2007

novies llatines



cada cop és més habitual veure pel carrer homes amb una novia o companya llatina (sud americana, vaja). És facil sentir comentaris despectius al respecte.

Es diu que només van amb els homes d`aqui per papers i per pasta . I que enganyen i manipulen, per després abandonar-los quan ja no els son útils. I en molts casos és cert, però sera que entre les europees en general i les catalanes en particular no hi ha la mateixa proporció de furcies.

L`altre dia un conegut em va fer notar un detall al respecte del tema ties sudaques;
fixeu-vos en el que veieu que l`home fa practicament sempre cara de felicitat.

Contrasta molt amb el fet que mai veureu un tio content amb una tia de l`est en general. I si va amb una catalana , el més normal és que ell estigui esperant que la dona acabi de mirar algun aparador.

La propera chamb-tesi versarà sobre aquest curiós fenomen intercontinental.

(prepareu les dagues amigues feministes, Dr.Chamb atacara de nou)

dilluns, 25 de juny del 2007

Chamb observació; els crits

Ma germana viu en un grupet de cases amb jardí comú. M`explicava que l any passat uns extrangers que estaven de visita en una de les cases, volien avisar la policia al sentir els crits d`una de les veines. Nosaltres ja a coneixem i no li fem cas. Els crits en questió els fot al seus fills o al seu marit per qualsevol motiu domestic. Per els anglesos era increiblement cridanera, per nosaltres és la típica mare histèrica i per uns italians del sud seria un prodigi de discreció.

Jo crec que el volum de veu que s`utilitza depen de l`entorn fisic on s`ha crescut. En la poblada Anglaterra tots estan tan junts i sempre dins a casa que no cal cridar.
En un ambient rural de poques cases és normal aixecar el to de veu per estalviar-se unes passes. A més en un ambient sec el so ressona millor que en un ambient de vegetació humida.

Fixeu vos que el model de maxima comunicació per sons humans son els xiulets dels pastors que ressonen per valls i muntanyes.

A veure si els de Barcelona aprenem que estem tan atapeits que no cal cridar quasibé mai, i que a més els sorolls de motos , autobusos i cotxes ho fan innecessari.

dijous, 21 de juny del 2007

Amagar llibres

Tots sabeu de sobres que soc una mica raro.

Recordo que a tercer d`EGB el tió de l`escola va regalar a la nostra classe una colecció de llibres d`un personatge que es deia Kasperly o quelcom similar. No debia ser un èxit editorial perque mai més n`he tornat a sentir res. Em feia riure tant llegir aquelles històries que durant una època m`escapava del pati de l`hora de dinar per anar a la classe a llegir aquelles histories. El tema va acabar abruptament quan una senyoreta em va enganxar rient a cleques i em va castigar a tornar al pati amb tota aquella colla de solfes.

Avui reunits amb la tarambanamestra del meu fill , ens ha explicat ella ha estat conscient tot el curs que el J ha tingut sempre còmics amagats al seu calaix per llegir entre classe i classe.

M`ha agradat tant que la tarambanaseyoreta digués això, que demà mateix li aniré a comprar una enorme capsa de bombons i li enviaré a l`escola.

dimarts, 19 de juny del 2007

Homenatge a EL Fary

dos acudit que m`han ajudat en diverses ocasions;

"-eres mas feo que una fotocopia del Fary"

"-triunfas menos que el Fary en un gimnasio de Melrose Place"

deu el tingui en la seva glòria.

diumenge, 17 de juny del 2007

Un avantatge de ser alt

Fins avui no m`he adonat que una practica meva de sempre, només la podem fer els que sóm una mica alts.

Es tracta del procés de rentar plats. Tinc el costum de fer-ho a má, no em pregunteu el perque però igual és perque em relaxa. Des de sempre ho faig inclinat una mica endavant de manera que reposo el front al armari de la cuina, posant-me amb una petita inclinació de pocs graus. D`aquesta manera el meu pes queda repartir entre els peus i una mica el cap.

Avui la G m`ha fet fixar que ella no ho podria fer.

Estic convençut que no soc l`unic alt amb aquesta mania.

dissabte, 16 de juny del 2007

Highway Patrolman

tinc una germana que és regidora socialista d`una reconeguda ciutat catalana.
És la unica persona socialista presentable que conec. Per quin motiu ho ha arribat a ser, s`em escapa. Perque em consta que va tenir una infància feliç i és una persona inteligent i treballadora. (caracteristiques totes aquestes absents de qualsevol sociata).

Avui és el dia de presa de constitució de les corporacions locals, així que chamb u familia alli serem, al saló de plens.

Em recorda tot plegat una cançó de Bruce Springsteen que va de un xèrif que te un germà mig lladre. Un dia el germà comet un assassinat i el xèrif el troba, i es limita a seguir.lo en cotxe fins que aquest surt del seu county camí de Canadà.


"when is your brother, sometimes you look the other way"

dissabte, 9 de juny del 2007

Mitjons i calçotets

sent com soc d`una ciutat textil, (si, encara n`hi han), porto molt malament el tema calçotets i mitjons. Només hi vaig en cap de setmana i mai per anar a comprar. Em fa cosa comprar a les botigues o magatzems de Barcelona perque els preus son increiblement cars comparant amb els de les botigues de fàbrica. En determinat moment va semblar que comprar al Día o als xinos era una solució factible. Però el que et compres en aquests antros es desfà en dos dies i et dona urticària.

No penseu però que tinc mancança ni de mitjons ni de calçotets, no. Quan en compro ho faig en quantitats industrials. Que feliç soc el dia que em compro 8 calçotets i dotze parells de mitjons¡¡¡. El problema és que ho faig cada bastants anys, i per tant tinc un parc "underwear" clarament obsolet i descolorit.

Estic ara en plena crisi, perque els mitjons s`em foraden ja cada dia. He descobert que al Opencor venen calçotets, i n`he comprat alguns d`emergència. En canvi de mitjons no¡¡¡¡


Com pot ser que el departament de màqueting millor d`europa com és el del Corte Inglés no hagi detectat aquesta necessitat que estic cinvençut que compartim molts homes¡¡¡¡¡


En fi,m dit això m`en vaig a esmorzar al Dole cafè. Cantonada Manuel de Falla amb capitán Arenas.

divendres, 8 de juny del 2007

oooooooopsssssss¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

mireu si us funciona el link que poso aqui sota,



http://www.foxnews.com/story/0,2933,278881,00.html


guay eh¡¡

dilluns, 4 de juny del 2007

chamb tango

cuando sos interrogado sobre tu estado civil,
no sabés si responder si soltero divorciado.

Es dificil desbancar la soledad de los domingos.
El futbol y las pingas empiezan a no alcanzar.

no se borra esta tristeza subiendo a mil trenes.
Te hace falta una mujer en lugar de mil princesas.

el frasco del desengaño ya no tiene mas pastillas.

regaláte la poesia de vivir en compañia,de la mujer de la querés

y si no iras encontrando tan solo
braguitas colgadas de la ducha



(qui el va escriure sembla que em conegui)

diumenge, 3 de juny del 2007

"eres mas feo que un pié"




el títol d`aquest post és una expressió que sempre m`ha fet molta gràcia.

Aquests dies hi ha gent que publica fotos de les seves sabates. Doncs jo també.

divendres, 1 de juny del 2007

Tots amb els mossos




Amics tots,

no se valtros, però jo seré el dia 6 a fer costat als mossos en la manifestació que faran a Barcelona.

I si venen okupes a buscar brega, alli seré a repartir com el primer¡¡¡

Als chinos de sota casa m`he comprat un kobutam per 1,5€.

Ens veiem allí¡¡¡¡

jeta

Avui comentava un cas que em va passar fa poc. Em truca una amiga meva de madrid i em comenta que te novio de Barcelona. Que ara ve per aqui sovit i que a veure si fem un sopar i tal i qual. Vam quedar ells i la Grécia i jo. Va triar el lloc el noviu en questió. Ja em va fer mal rollo que el tio escollís el Visual. Una atrocitat de restaurant prentenciós i dolent que hi ha a dalt de la Torre Catalunya.

Del sopar només diré que vam demanar pernil i el van protar que es notava que l`havien tallat feia hores i que l havien mantingut a la nevera.

De la conversa només recordo l`inici; "...a mi hi ha un cantant que m`encanta; Freddie Mercury.." a partir d`aqui crec que no vaig escoltar cap altre paraula.

El preu va ser uns escandalosos 284€ mentre que el lògic hagués estat destrossar el restaurant a cops de bat de baseball.

La jeta del tio és que a sobre a l`hora de pagar va fer un gest de pagar tant lleuger i tan ridicul que va tenir que ser chamb qui acabés acoquinant. La veritat és que la meva amiga el va fulminar amb la mirada, però tant li va fotre.

D`aixo farà sis mesos. Evidenment no han tornat a trucar ni donar senyals de vida.

L`únic motiu? els tocaria pagar a ells.