divendres, 16 de febrer de 2007

La Bruixa Elena (2). La mort.

Era agost d`un any de finals dels 90. La que havia estat la meva nòvia cada divendres al migdia feia la bossa i anava a la Costa Brava a casa els seus pares. Aquell divendres va anar com sempre a acomiadar-se de la Bruixa Elena. Estava com sempre asseguda al menjador, on només hi havia una taula i dues cadires. Havia donat practicament tot el mobiliari a unes russes mig putes que anaven a que els llegís el Tarot.

-Elena, que marxo, tornaré diumenge a la tarda.
- No te vayas este fin de semana, me voy a morir.
- va, per favor , no diguis això¡¡
- Te lo digo de verdad. No quiero estar sola al morirme.
- Vinga va¡¡¡ que estás la mar de bé¡¡ i si em quedo em perdre tot un cap de setmana a la platja amb la familia.
-bueno, pues envia mi adiós a tus padres y a tu hermana, ya no los veré mas.

Quan la meva antiga novia va haver marxat, la Helena va trucar a les dues dones que li netejaven al pis. Les va convocar d`urgència i els va ordenar de netejar a fons. Quan va estar tot enllestit va demanar que l`acompanyessin al llit i li acostessin l`ampolla de ginebra.

S`en va beure casi la meitat, va acomiadar-se de les senyores, va tancar els ulls i va morir.

1 comentari:

Mikel ha dit...

collons! quina tia mes rara...