chamb a Buenos Aires (1)

Ens van cancel-lar el vol de divendres a la nit i hem hagut de sortir dissabte. Ens van a portar a un hotel aprop del aeroport de madrid que te 900 habitacions i que sembla la seu del Partit Comunista de la China. Vaig veure unes families peruanes també amb vol cancel-lat que estaven contentissims d´estar en un hotel amb tant de luxe, tot brillant i modern.

No se si a vosaltres us pasa, peró la primera nit fora de casa et ve com un enyorament tonto. Penses més en la familia i en la fragilitat de la vida.

Durant el vol he llegit tot el llibre de converses amb Xavier Sala-Martín. M´ha fet grácia que en la mateixa col-lecció de moment han editat llibres sobre Montserrat Tura, Tortell Poltrona, Joan Puigcercós i Raúl Tamudo.

Després he comencat un de Stevan Zweig. No sabia que Nietzhe havia mort embogit i després de molts anys de viure apartat del mon real.

Hem arribat al mateix moment que el Zapatero, amb tota la comitiva de cotxes de seguretat. A aquella hora feia sol i calor, peró al cap de dues hores esta caient un xáfec de lletra de tango.

Com que encara no he sortit de l´hotel, encara no he vist el mon real que hi ha aqui fora. De moment la única realitat l´he vist al hall mentre ens registravem. Ha arribat una morena amb un vestit groc canari i un escot generós que et feia dirigir la mirada a uns pits grans i apretats. Ha dit que l esperaven en l habitació x. La recepcionista ha trucat i ha demanat, en anglés, la corresponent autorització. La noia ha mostrat el seu pasaport per la seva fitxa de clienta, i després de mirar-me fugacment amb un lleugerisim somriure ha anat a pujar les cuatre escales que porten al Hall de l ascensor.