diumenge, 17 d’octubre de 2010

corrompre`s a un mateix




Hola a tots, totes i coses,

una de les formes de corrupció de baixa intensitat (però corrupció finalment) és la contractació de encarreguets i cosetes a amics, coneguts o còmplices. Un exemple descarat i clamorós és el d`encarregar "informes", i d`imports que no necessitin concurs. De fet el tema dels informes és una manera descarada i directa de robar a l erari públic. Tots els partits han fet de les seves en aquest camp. Tot i que els progresistes i esquerranosos son els autèntics mestres. Sempre he pensat que és perque tenen la bula eterna de com que son d`esquerra tenen el perdó etern.

Una altre modalitat, molt extesa, és la contractació de campanyes publicitàries (de comunicació en diuen). Cartells, triptics, manuals, banderoles....-Les possibilitats son inmenses. Com que son adjudicacions sense competència, el resultat de les feines acostumen a ser lamentables. Aquí teniu una explicació del perquè la comunicació i la propaganda de les institucions acostuma a ser tan lamentable. Els exemples els podeu trobar a dotzenes.

Els números u, sense competència, son els socialistes de la diputació i l `ajuntament de Barcelona.

Tan massiva és aquesta pràctica , que han acabat per assumir que és la manera normal o la única de contractar la comunicació. Olvidant que el que estan fent en realitat és xoriçar diner públic. Això els ha portat, als socialistes, a fer el mateix amb si mateixos. És a dir contractar els col.legues protegits per la campanya del mateix PSC. I passa el que tenia que passar, que els surt una campanya que fa vergonya de tant dolenta. No contents amb posar anuncis al costat d`obres publiques, al millor estil sud-americà, prometen sous als que no estudien ni treballen per veure si els voten.(olvidant que els nini no saben ni que hi han eleccions). Si voleu veure la deomstració evidnent d`aquest mecanisme, mireu el cartell risible de "Montilla l invreïble home normal". És tan dolent que suposo que el retiraran de seguida, però quedarà ja com uns dels exemples més penosos de cartelleria política.

Aqui el teniu abans no el facin desapareixer.