23

He anat a veure la pel-licula sobre el 23, el número que ens pot arribar a obsesionar perque ho explica tot.

Afegeixo nous significats de la meva collita sobre el 23

- Michael Jordan portava el 23
- el 11 de setembre de 2001 suma 23.
- Jo visc al numero 22 primer pis
- al sortir del cine he engegat la moto i;
a) eren just les 10:13 de la nit (sumen 23)
b) el contaquilometres de la moto marcaba 9104km (9+4+10=23)¡¡¡¡

la peli esta bé.

I sabieu que la geometria euclidiana te 23 axiomes i que l`apocalipsi son 22 capitols? (el 23 esta per escriure)

a si; i que 2 dividit entre 3 dona 0,66666666666666666

sostres

no se que passa entre aquest admirat i articulista i jo. M`el trobo constantmet i a tot tipus de localització.

Vegeu sinó una enumeració dels llocs on l`he vist;

-Dr.Fleming/Santa Fe de Nou Mèxic.(divesos cops)
-Plaça Wagner.
-Diagonal alçada Catalunya Ràdio (diversos cops)
-Fossar de les Moreres (11 de set de 2005)
-Dry Martini (diversos cops)
-Luz de Gas (només un cop, no hi vaig casi mai)
-Miting de suport a Artut Mas (octubre 2006)
-Baixant pel carrer Granados.
-Open Cor dels cinemes Sarrià. (ahir a la tarda. Va tenir la Grècia al costat, a la secció d`higiene bucal, i ni la va mirar)

no se, curiós oi?

dos anys de silenci

He estat una setmana envoltat d' argentins. Son sempre gent divertida. Un d`ells és el tipic baixet amb molta mala llet i molt lluitador. Des de res s`ha fet un petit imperi financer a nivell de representants de futbolistes i trapicheos varis.

Farà justet 1,60 i és molt lleig. A la oficina d`argentina de tant en quant fan lluites cos a cos. (estan com una puta cabra, ja us aniré explicant). Un dia van apartar les taules i van fer una aposta de lluita lliure ell i un altre colega que fa 1,85 i havia estat militar a les Malvines. Va guanyar l`Eduardo després de tenir l`altre deu segons amb l`esquena enganxada al terra.

A mi no em queia gaire bé perque té el posat semi xulesc dels portenyos (els del Buenos Aires central). Però l`altre dia el seu cap i mentor em va explicar que quan tenia sis anys el seu pare va morir en un accident d`aviació.

La resposta del Eduardo va ser estar dos anys sense dir ni una paraula a ningú.
Fins que va tenir més de nou anys no va tornar a parlar, primer a la familia i després a l`escola.

L`entenc tant el petit Eduardo.

José Couso

(us quedarieu filmant un angelet com aquest?)


Situem`nos;

Estem en guerra. Els invasors estan entrant a la capital. Tu ets en un edifici alt mentres hi ha intercanvi de foc entre els defensors i una columna de blindats dels atacant. Veus que un tanc va a creuar un pont però queda es para. Aleshores l`enfoques amb un teleobjectiu. Veus com la torre del blindat gira cap l`edifici on ets. Després veus clarament com el canó s`apuja i queda apuntant vers on ets.

Tu que faries? Romandre enfocant el maravellós Abrahams o fotre el camp?

Si et quedes alli saps que és molt probable que rebis una descarrega d`artileria.

Estic segur que el valent José Couso era conscient del que feia (o potser era molt tonto, no ho se), i que per tant no se li acudiria demanar responsabilitats a la tripulació d`un tanc que en plena batalla respon a un edifici des d`on rep foc directe.

I puc entendre que els familiars remoguin cel i terra encegats pel dolor.

De la premsa espanyola i catalana tampoc s`en pot esperar gran cosa. Però que la audiència nacional obri una causa contra tres soldats dels EEUU per una acció a Bagdad és d`un ridicul que no crec que tingui massa precendents.

Mary Celeste

m`agraden les històries reals però inexplicables. Sobretot els misteris mai aclarits.

No coneixia la història del Mary Celeste, però és molt atractiva. Us recomano que en busqueu detalls per google o directament a wikipedia.

gelos

a la festa de l`escola feien in karaoke al menjador. La meva filla va aconseguir sortir ella sola a l`escenari. Va cantar una peça molt coneguda d`actualitat que tothom va cantar i aplaudir. Sa mare i jo ens vam quedar embadalits, ji filmant l`actuació amb la camara.

Quan va haver acabat em giro buscant el meu fill perque ja tenia la sensació que tot plegat no li hauria fer gràcia. Em vaig trobar l`imatge que us poso.

Sembla mentida com els sentimenys humans son sempre tan reconeixibles.

gran Kovacevic

Per internet sempre llegeixo el mundo, el millor digital amb diferència.
Avui he mirat la crònica que van fent a temps real del Real Sociedad-Atlètico de Madrid. Mireu la crònica del golasso que ha fet el Kovacevic;


Min. 6 Gol ¡GOOOOOOOOOOL DE LA REAL! ¡KOVACEEEVIC! Centró desde la izquierda de Savio al corazón del área y remate, en las mismísimas narices de Pernía, de Kovacevic que adelanta a su equipo.

Impressionant eh¡¡

la decadència (1)

L`altre dia vaig estar parlant amb la meva amiga Irina Moore. És profa d`institut i semi estrella mediàtica de la tele. (sortia com a experta en un programa molt popular)
És secretaria de l`institut. Treballa cada dia fins les nou de la nit i alguns dissabtes. Es de les que organitza activitats apart de les olbigatòries i de les que intervé en els conflictes de grupets.( el seu institut és en aquelles poblacions plenes de quillos i ara de latin kings.)

Em va parlar d`una colega seva que es va operar de miopia i per aquest motiu va estar un any i mig de baixa. A començament d`aquest curs va tenir una topada amb el cotxe, la van picar pel darrera, i ja porta sis mesos de baixa per "latigazo cervical". Vaig comentar que com és que no ho denuncien a inspecció i em va dir que total estaven milor sense ella i que tampoc la podien fotre mai fora. ( ah i a sobre aquests carnavals va ser vista a Sitges ballant dalt d`una carrossa).

O sigui que els contribuients estem pagant aquesta i altres indvidues. ( a sobre ahir dia 20 vaig haver d`ingresar tota el saldo de la empresa pel putu IRPF)

Vaig llegir fa poc que el 10% de professsors estan de baixa. Collons¡¡, ja se que és dura aquesta feina, però ningú la deixa, no.

I tema apart és això dels edificis malalts. I no parlem ja de la epidèmia de fibromialgia.

La societat occidenatl s`en va a pastar fang, creieu-me.

busychamb

audiència;

voldria llençar un missatge de tranquilitat. Des que el meu ritme de publicació ha baixat, molts son els mails i les trucades demanant que passa.

Davant l`impossibilitat de fer-ho personalment, voldria fer un petit aclariment.

Estic en uns dies especialment complicats des del punt de vista laboral. He organitzat un simposium internacional sobre inversions a amèrica del sud. Com que soc l`unica persona encarregada de l`organització vaig una mica atrafegat. Avui estic amb els nens, per tant no puc ser al depatx.

També he rebut nombroses queixes per la manca d` aventures sexuals i/o socials en les chamb cròniques. Doncs mira, ho sento. Deu ser que estic en una etapa menys exhibicionista.

I de fet diumenge passat vaig fer un post sobre la Maria de la Pau Janer. Però em va sortir tan poc elegant que el vaig eliminar a les poques hores. Només els lectors de nivell avançat l`hauràn vist.

I si el van imprimir , tenen un exemplar que pot arribar a tenir el seu valor.

En tot cas chamb continua, us ha de donar encara moltes tardes de glòria.

El perque de tot plegat. Carod al desnudo.

Josep Lluís Carod Rovira

Una de les èpoques més fosques de Chamb va ser quan em vaig introduir en política.
És un mòn on hi entres amb il-lusió i idealisme. Però la sordidesa de la petita política cansa facilment als que hi van de bona fe.

En aquells temps vaig apendre molts funcionaments mentals i socials. En aquest sentit va ser una bona escola. També en guardo algunes amistats i contactes. Sobretot a Igualada , d`on soc. I no només del meu partit, CDC, sinó també ens alguns contrincants
, basicament ERC.

Un d`aquests contactes és una persona molt propera a la cúpula actual de ERC. Normalment és una persona discreta, però poc resistent al Gin Tònic.

Compartint barra aquest dimarts 10 d`abril m`ha explicat sucoses anecdòtes. En general divertides, però també m`ha explicat un fet particularment patètic.
Trancric la conversa;

...
-Chamb; mira que n`és de ridicul el Carod, em fa pasar vergonya aliena.
-cupula ERC; si, és una mica trist. Però mira; ell ara te per quatre anys de tripartit. Si després repeteix ja seran vuit i arribarà molt aprop de la jubilació. Haurà aconseguit viure aprop del poder sense fotre brot. Ell ho pensa aixi.
-Chamb; és fort que diguis aixó. Però això no treu fets tant penosos com els dels Jocs de nacions petitetes o el viatge a la India.
-Cúpula ERC; la veritat és que si, només aconsegueix donar tema als de polònia.
-Chamb; i al Montilla ja li va bé tenir-lo lluny. Suposo que per això el fa viatjar.
-Cúpula ERC; jajajajajaj........que va home que va¡¡ A que no saps quin és el motiu real de tant viatge i a tan gran distancia?
-Chamb: ganes de fer el gili, suposo...
-Cúpula ERC; jajajaj......que va¡¡¡¡¡ el motiu real son les dietes, home , les dietes¡¡¡¡
-Chamb; que dius? no ho entenc.
-Cúpula ERC; és molt fàcil . Del sou que guanyen en donen una part important al partit. En canvi les dietes escapen a aquest impost revolucionari. I son més altes com més lluny son els viatges.
-Chamb; jura`m el que m`acabes de dir
-Cúpula ERC; per imperatiu legal pero ho juro¡¡¡ jajajaj.....ja veuràs la quantitat brutal de viatges exòtics que es casca el Carod¡¡¡¡¡ jajajajaj

......el de la cúpula continuava amb la taja, però a Chamb li havia marxat de cop.


Si em trobo algun dia el Carod per algun lloc em poso a cridar que és un fill de puta.

Paraula de Chamb,

Mones

(heus aqui una mona d`aquelles que s`acaben menjant les avies davant la indiferència de la resta de familia).

Ja vaig parlar un dia de la poca qualitat en general de les pastisseries Catalanes. Molta gent m`ho dicuteix i em cita algun exemple o altre. Tothom sembla coneixer una pastisseria realment bona.

Em planto i ratifico en que és practicament impossible trobar pastissos ben fets.
I avui m`ho han demostrar altre cop els meus fills, després de dinar han preferit fruita avans que cap de les mones que els han regalat.

Com cada any me les hauré de menjar jo sucant-les al cafè amb llet de l`esmorzar.

Calçots

Catalunya en acció


Els calçots son un invent bastant repugnant. Però tenen gràcia. Jo crec que tenen més futur les calçotades que les cargolades.

El que més m`emprenya és aquest tipus de restaurants ruraloides on s`acostumen a celebrar. Cadires incomodes, amagats en insospitades carreteres comarcals, personal brut i amos avariciosos que intenten fer dos torns o fins i tot tres.

Les calçotades populars son fins i tot pitjors. Menjar a peu dret i amb pitet em fa una mandra horrorosa. I sempre en èpoques de fred. I aquelles borratxeres tontes que t`arruinen el diumenge a la tarda. I aquella descomposició d`estomac que provoca la salsa.

Tot plegat dificil d`aguantar si no és per la familia i per fer païs.

I mira com menyspreen els dirigents d`ERC els seus militants que per tenir-los contents organitzen una petita boutade d`un dirigent durant una calçotada Es veu que els van fer por els aplaudiments del carretero al consell nacional d`ERC.

Es pot insultar més directament als simpatitzants i militants del propi partit?
Jo crec que no. Però el que més ràbia em fa és que de pas insulten Catalunya.

No volia escriure més sobre política. Però a la vida no tot son cubates i mulates.

El misteriós cas del Ballantine`s

la meva noia de fer feines no és així, però tampoc esta mal.



Totes les dones de fer feina roben. Unes poc , altres molt, però totes en fan alguna.

El més habitual és paper de water. També aigua. No és rar que fotin alguna fruita o monedes que van rapinyant. De fet algunes fins i tot roben el marit a les senyores, però això ja son figues d`un altre paner.

També és normal que passin llargues estones estirades al llit o mirant la tele si es queden soles.

El que mai havia sospitat és que la meva fos capaç de fotre`m una ampolla de Ballantine`s. Aquesta n`és la història;

com que la Grécia es beu el whiskie com l`aigua, s`ens va acabar el Ballantine`s que havia sobrat de la meva festa d`aniversari. Aixi que diumenge de fa dues setmanes en vaig comprar una ampolla a l`Hipercor de Capitán Arenas. Va quedar sense obrir a l`armari. I vet´ho aqui que ahir a la nit el vaig a buscar per regar una mica la pinya i enresulta que no hi era. I us ben prometo que he mirat i regirat tot el pis.

A casa només hi ha entrat ma neboda i la xaxa. Vaig trucar a la neboda i em va jurar que ella no havia estat. La xaxa també ho va negar. I mireu, no és per tema racista, però a la neboda me la crec i a la peruana no.

En la meva situació de lloc, la tia va pensar que com que hi havien diverses ampolles de Ballantine`s no s`en trobaria a faltar una. No podia endevinar que n`havia comprat una de nova.

I a més resulta que ahir va venir i va ho va deixar tot molt més lluent i arregladet que mai. Jo ho atribueixo a unes ganes de tenir-me content i que no continui pensant malament d`ella.

I poc a poc vas pensant en altres situacions en que has trovat a faltar bitllets de 20 o 50 i cosetes a la cuina que s`acaben més rapid del que esperaves.

Que faig?

1) la foto fora
2) instalo webcams pel pis
3) deixo trampetes en forma de diners que semblin olvidats.
4) la deixo fer.
5) la faig confesar i li perdono la vida

com sempre accepto idees.