dilluns, 25 de juny de 2007

Chamb observació; els crits

Ma germana viu en un grupet de cases amb jardí comú. M`explicava que l any passat uns extrangers que estaven de visita en una de les cases, volien avisar la policia al sentir els crits d`una de les veines. Nosaltres ja a coneixem i no li fem cas. Els crits en questió els fot al seus fills o al seu marit per qualsevol motiu domestic. Per els anglesos era increiblement cridanera, per nosaltres és la típica mare histèrica i per uns italians del sud seria un prodigi de discreció.

Jo crec que el volum de veu que s`utilitza depen de l`entorn fisic on s`ha crescut. En la poblada Anglaterra tots estan tan junts i sempre dins a casa que no cal cridar.
En un ambient rural de poques cases és normal aixecar el to de veu per estalviar-se unes passes. A més en un ambient sec el so ressona millor que en un ambient de vegetació humida.

Fixeu vos que el model de maxima comunicació per sons humans son els xiulets dels pastors que ressonen per valls i muntanyes.

A veure si els de Barcelona aprenem que estem tan atapeits que no cal cridar quasibé mai, i que a més els sorolls de motos , autobusos i cotxes ho fan innecessari.

2 comentaris:

L'Avi.- ha dit...

Benvolgut Chamb, a més de les explicacions que diu, jo crec que la questió cridanera, forma part de l'educació.

Mikel ha dit...

es ben cert que hi ha cases on no es parla , es crida!! i aixo a altres cultures com les nordicas els pot arribar a espantar força!!