dimecres, 28 de novembre del 2007

Bronques

Hola;

tota la meva audiència sou gent cultivada i observadora. De ben segur que no s`us haurà escapat el fet que la gent d`exit acostuma a tenir mal caracter. Sobretot a la hora de tractar amb col.laboradors i subordinats. És del tot sabut que la gent treballa millor quan sap que tindrà bronca si no ho fa bé.

Els exemples son múltiples; el gran mestre Puyal (dempeus), Stanley Kubrik, Bill Clinton, Tete Montoliu i moltissims d altres que podriem citar. Molta gent que va treballar algun cop amb ells no ho volia a tornar a fer baix cap concepte (homenatge al gran Joan Gaspart).

No estic dient que la mala ostia sigui condició suficient, però si que afirmo que és necesaria.

Jo soc molt tou. Els pocs cops que he hagut d`acomiadar algú he dormit molt poc les nits abans.

Però heus aqui que les poques vegades que perdo el control del comportament, resulta que funciona.

La meva ex ha aconseguit durant més de mig any que el nostre fill no vagi a teràpia
psicologica malgrat que des de l`escola ens ho recomanaven insistentment. Els motius
del seu comportament no venen al cas i de fet no els puc compendre.

Però vet-ho aqui que avui he perdut la paciència i li he fotut tals crits que m`acaba d`enviar un msm dient que demà demana hora al lloc que ens deua l`escola.

Ho farà o no, però que un personatge tan obtús com ella envii aquest missatge és un èxit de proporcions bibliques.

En fi, ja he fet una mica de separat, que feia temps que no us recordaba aquesta faceta meva.

6 comentaris:

Mikel ha dit...

Mmmm aquest tema dona per molt i es mereix una xerradeta amb calma , pero deixam discrepar una miqueta , possiblement els crits funcionin quan no tens suficient autoritat com en el cas concret de la separació on en el fons no tens el poder.
Quan tens tot el poder no et cal cridar simplement et cal gestionar , dirigir , decidir i manar.

Red Pèrill ha dit...

Olé!

Anònim ha dit...

Red: el seu "olé" és per:

1) En Mikel i la seva perorata de m`ser d'ESADE,
2) El comportament sempre jaleoso d'en Xamb,
3) Una sopresa extra en algun arranjament musical?

Anònim ha dit...

Ah, i senyor Xamb,

Li dic des del respecte, i baix cap concepte amb traïdoria ni ocultes intencions: no podria ser que la seva Ex el que vulgui és no haver de fer-li cas a l'escola o a vostè en tot absolutament?

Jo ho podria entendre, sap? Més que res perquè sovint logra despertar-me un esperit de contradicció molt negatiu i violent.

Anònim ha dit...

I com un tio tan eixerit com tu pot haver estat amb un personatge tan obtús?

chamb ha dit...

salvador,

doncs com sempre piquem els tios, per fotre.la sense pensar massa. Quan m en vaig adonar ja haviem portat el primer dels bitxos que tinc.