divendres, 18 de juliol de 2008

dies de ràdio

Hola,

els que som solitaris profesionals, escoltem molt la radio. No em pregunteu el motiu, però la mentre que la tele fa companyia per fer soroll de fons, a la ràdio de seguida et sens part anònima d`un col.lectiu. Ve a ser com una "columna oculta" en un full d`excel.

Per tant tinc una memòria clara de l`històra de la ràdio a Catalunya. Des d`un punt de vista d`oient. Recordo intensament alguns episodis, en citaré uns quants:

1) les tardes dels diumenges d`hivern escoltant el Puyal. Em recordo dret dels nervis donant voltes pes la sala de casa.

2) El pasta gansa de mikimoto quan no tenia classe. Si anaves conduint , esperaves després d`aparcar fins que s`acabava el programa.


3)Un programa de debat futbolstic "contraste de pareceres", després feliçment reconvertit en "contrast de parers". Les discussions eren entre culers i pericos, no entre madridistes i els del Barça.

4)EL Ramon Trecet, ridiculament pedant a Radio3

5) El Tarda Tardà: ha estat sempre el programa més penós de Catalunya. Començant per aixo de posar el nom al programa , com si fossin el Sum-sum corda. I sempre parlant de les seves amistats amb musics super internacionals. Com si ell fos un més.
Recordo un dia que explicava que tenia a casa una ampolla de whisky de Keith Richards. Vaig pensar que n`hi deuen haver milions , tenint en compte el personatge.

6) Va molar al començament "La nit dels ignorants". Va ser innovador. Llastima la ràbia que feia el Cuní2. Recordo aquella epoca en que per putejar-lo , la gent preguntaba que volia dir la pancarta "John 14-16". Ho recordeu?

7) El Garcia era grande-grande. Recordo com s`indignava amb els del Comitè Olimpic Català. Només per això ja va valer la pena de crear-lo.

8)Menció especial , posem.nos dempeus, a les col.laboracions del gran Barnils a les tardes de Catalunya Ràdio.

9) un programa de culte, vaja com a minim de culte meu, va ser un del Monzó i el Pàmies sobre cançons dolentes. No se si existeix, però m`agradaria tenir la col-lecció completa.

10) I el divertit que va ser quan el Bassas va substituir el Cuní per un mes i la audiència es va disparar¡¡¡¡¡ Quina alegria quan va començar el Bassas i que bé que ho ha fet.

Quan a començaments d`aquesta temporada va tenir l`enfrontament amb el maragall2, vaig sentir un veterà de la política que va dir: "llastima, la temporada que ve ja no hi haurà Bassas a Catalunya Ràdio."

La catalunya que sap on va.

1 comentari:

Toy folloso ha dit...

Al Trecet, la seva fulla de seveis li perdona la pedància.