dissabte, 26 de juliol de 2008

el amor en tiempos del còlera

Hola,



avui una experiència personal un xic ensucrada. Avisats esteu.


En el ja llunyà 1989 una noia checa va anar a parar a la meva ciutat natal. Anava de practiques d`ingenieria a una empresa local. La casualitat va fer que s`allotgés a casa una sra veïna. Pel tema idiomatic la noia estava molt aillada, així que ma mare em va dir si la volia coneixer. Les vivències concretes les deixarem per una serie independent de posts.

El 1996 ens va visitar ja amb el seu marit i el primer fill.

Aquest any han vingut a pasar uns dies a lloret i ahir van venir altre cop a veure`ns.

Jo pensava que als quaranta anys ja hauria perdut atractiu. Pero al contrari, nens. Fa com 1,85 i te el mateix tipasso dels seus 19. El dificil del tema és que el seu marit em mira amb cordialitat i educació , però amb una mirada de kriptonita que atravessa les parets blindades.

El seu fill te 17 anys i té una nena de 8.


Realment, quan ens n`anirem d`aquest mon , ens emportarem algunes d`aquestes històries que ens han passat i poca cosa més.

1 comentari:

El veí de dalt ha dit...

Perquè sovint ens agraden les dones dels altres?