divendres, 3 d’octubre del 2008

Galeria d`horrors- Cocker-Jagger-MercuryCaballé-

com que es divendres i ja estic cansat de sentir i llegir tios idiotes que anuncien que s acaba el capitalosme, he decidit fer un post de tràmit. Posar per escrit un dels pensaments que sempre em volten pel cap. No els d`assasinats, dels pacifics.

Concretament volia significar les tres pitjors peces musicals de la Història. No temes desconeguts , clar. Sino preteses obres mestres que en realitat son bodrios insofribles i que per algun motiu la gent diu que els agrada.

de menys a més dolents son:


1) You can leave your hat on. Del capullo del Joe Cocker. EL cantant aquest no haura d`haver passat de Gente Joven. La pelicula nueve semanas y media fa sentir vergonya aliena. Però és que la cançoneta de marres és estrident com un repicar de cassoles.


2) Angie. Hi ha res pitjor que uns rockers cantant balades? Doncs si. Rockers cantant balades unpluged. Diguem-ho clar. Pot ser que el Jagger doni el pego fent la mona en un escenari, omplert amb totes les drogues hagudes i per haver. Però cantant és una puta merda.No en te ni puta idea. Només Serrat s assembla més a una cabra.

3) Barcelona. Aquella cosa espantosa que van fer amb el Mercury i la Caballé. Mai en el transcurs de la humanitat s`havia fet un bodrio tan ridicul.
Val a dir que van acosneguir sintetitzar tota la estètica dels socialistes en aquell bigotut afeminat i la ballena españyola. Només una secta tan perillosa i destructiva com els sociates, son capaços de dos engendres tan semblants i tan infumables com el dúo Mercury-Caballé i el José Montilla.

Aquest post ha estat escrit sense la supervisió del Ddriver. Però d ell n espero una opinió.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ostia, chamb, ja m'has fet tornar a pujar la presio !!!!!!
et fotré 1000 calvots !!!
ai, quan et pilliiiiiiii !!!!!
que ja et pillaré, ja.....

Hanna B ha dit...

molt d'acord amb el nº 1. el pitjor és que sempre cau en festes, bodes i celebracions i molts i moltes encara s'apunten a dansar-la estil lasciu, que fa molta tristor de veure.
la nº 2 m'agrada bastant però poc sovint que cansa.
la nº 3 em fa molta risa, aquesta almenys és divertida.

afegiré de part meva: la dels blues brothers: everybody need somebody. m'irrita profundament. també és tipical de festes i bodes, horreur...