Museu Freak

Ves per on, faré una modesta aportació intelectual. En concret vull afegir.me a la moda de trobar elements Freaks. Ja siguin persona, animal o cosa.

Concretament es tracta d`un regal que he rebut darrerament: la servidora de vodka en forma d`escopeta de caça.

El trasto te capacitat per un mig litre de vodka. S`omplena i guarda a la nevera, amb els cartutxos posats.

Per servir es treuen els dos vasets-cartutxos de la punta dels canons (semblen retallats) i es serveixen els dos a la vegada. Ideal per a un tete a tete.

Dominatrix

aquesta estupenda senyora es la dominatrix que va filmar el jefe de la Federació Internacional d`Automobilisme. L`organitzadora de la orgia amb cinc prstitutes. Esta casada amb un funcionari del MI5 i te dos fills.

Que ningu hi vegi una dona dolenta i irresponsable que va filmar la seva feina.

El tal Mosley és un nazi disimulat. Pr tant que es foti. Jo només volia des d`aqui expresar la meva admiració per aquest senyora que segur compagina ser una mare, dona de funcionaria i contractadora de prostitutes de luxe.

foto de familia

Ah, volieu fotos?

aqui la teniu, chamb-pibonete-filla-marit pibon-pibona

el amor en tiempos del còlera

Hola,



avui una experiència personal un xic ensucrada. Avisats esteu.


En el ja llunyà 1989 una noia checa va anar a parar a la meva ciutat natal. Anava de practiques d`ingenieria a una empresa local. La casualitat va fer que s`allotgés a casa una sra veïna. Pel tema idiomatic la noia estava molt aillada, així que ma mare em va dir si la volia coneixer. Les vivències concretes les deixarem per una serie independent de posts.

El 1996 ens va visitar ja amb el seu marit i el primer fill.

Aquest any han vingut a pasar uns dies a lloret i ahir van venir altre cop a veure`ns.

Jo pensava que als quaranta anys ja hauria perdut atractiu. Pero al contrari, nens. Fa com 1,85 i te el mateix tipasso dels seus 19. El dificil del tema és que el seu marit em mira amb cordialitat i educació , però amb una mirada de kriptonita que atravessa les parets blindades.

El seu fill te 17 anys i té una nena de 8.


Realment, quan ens n`anirem d`aquest mon , ens emportarem algunes d`aquestes històries que ens han passat i poca cosa més.

APARATXIC

fixeu-vos en les paraules de montilla al congrés del PSC. Em recorda els soviètics quan parlaven de "agraiment inmens del poble pels titanics esforços dels nostres dirigents..."

I atenció al toc al Hereu. Traduit vol dir "et tenim en el punt de mira, el clan dels qullos et vigila"



"el retrocés sofert a Barcelona, i que ja havia estat precedit per un altre descens quatre anys abans, ha de ser objecte de preocupació. Però tenim la tranquil·litat i la confiança que dóna el magnífic treball que estan realitzant els companys de Barcelona, amb en Jordi Hereu al capdavant".


quina gent més desagradable.

dies de ràdio

Hola,

els que som solitaris profesionals, escoltem molt la radio. No em pregunteu el motiu, però la mentre que la tele fa companyia per fer soroll de fons, a la ràdio de seguida et sens part anònima d`un col.lectiu. Ve a ser com una "columna oculta" en un full d`excel.

Per tant tinc una memòria clara de l`històra de la ràdio a Catalunya. Des d`un punt de vista d`oient. Recordo intensament alguns episodis, en citaré uns quants:

1) les tardes dels diumenges d`hivern escoltant el Puyal. Em recordo dret dels nervis donant voltes pes la sala de casa.

2) El pasta gansa de mikimoto quan no tenia classe. Si anaves conduint , esperaves després d`aparcar fins que s`acabava el programa.


3)Un programa de debat futbolstic "contraste de pareceres", després feliçment reconvertit en "contrast de parers". Les discussions eren entre culers i pericos, no entre madridistes i els del Barça.

4)EL Ramon Trecet, ridiculament pedant a Radio3

5) El Tarda Tardà: ha estat sempre el programa més penós de Catalunya. Començant per aixo de posar el nom al programa , com si fossin el Sum-sum corda. I sempre parlant de les seves amistats amb musics super internacionals. Com si ell fos un més.
Recordo un dia que explicava que tenia a casa una ampolla de whisky de Keith Richards. Vaig pensar que n`hi deuen haver milions , tenint en compte el personatge.

6) Va molar al començament "La nit dels ignorants". Va ser innovador. Llastima la ràbia que feia el Cuní2. Recordo aquella epoca en que per putejar-lo , la gent preguntaba que volia dir la pancarta "John 14-16". Ho recordeu?

7) El Garcia era grande-grande. Recordo com s`indignava amb els del Comitè Olimpic Català. Només per això ja va valer la pena de crear-lo.

8)Menció especial , posem.nos dempeus, a les col.laboracions del gran Barnils a les tardes de Catalunya Ràdio.

9) un programa de culte, vaja com a minim de culte meu, va ser un del Monzó i el Pàmies sobre cançons dolentes. No se si existeix, però m`agradaria tenir la col-lecció completa.

10) I el divertit que va ser quan el Bassas va substituir el Cuní per un mes i la audiència es va disparar¡¡¡¡¡ Quina alegria quan va començar el Bassas i que bé que ho ha fet.

Quan a començaments d`aquesta temporada va tenir l`enfrontament amb el maragall2, vaig sentir un veterà de la política que va dir: "llastima, la temporada que ve ja no hi haurà Bassas a Catalunya Ràdio."

La catalunya que sap on va.

Harleys/Menjadors/Madí

tinc tres temes al cap , tots ells de màxima rellevancia. Com que no vull que s`em oblidi cap d`ells, els ajunto en aquest post.


1) El gran taxi driver (ni el linko ara perque suposo que tots el llegiu diariament)
ens ha narrat la seva baralla amb un grup de moteros de harley. Dir que son idiotes seria una reiteració innecesaria. Si hi ha algú que no te ni puta idea de que son les motos, aquests son els de la Harley. Per començar aquestes motos son una puta merda de trastos. Sorolloses, lentes,pesades, gens maniobrables i amb una estetica que en el més benevolent dels casos és infantil. Acostumen a ser desgraciats i frustrats en la vida que es pensen que comprant`se un d`aquests ridiculs catxarros impresionarant a algú. Com diu en Ddriver, van acompanyats amb ties de cabell curt i michelins que aguanten aquests retrasats perque ningú més els fot putu cas.

2) Parla en Sostres a la seva web del mon d sòrdid dels menjadors d`empresa avui en dia. La gent es porta carmanyoles amb menjar pretesament sa. El tuf que es fa als migdies és que jo imagino com l`infern. Mira que seria facil posar-se d`acord en cuinar entre tots cada dia un mateix menú amb cara i ulls. Aixi evitarien menjar macarrons mentre oloren espinacs i sipia al mateix temps. Jo se d`un lloc de gent inteligent on fins i tot tenen una cuinera. (van fer numeros i era mes barato i més sa que anar als oliosos restaurants de menu dels voltants. I si no es lloga cuinera es podrien organitzar torns. Però és impossible posar d`acord la gent. De seguida les dones començarien a vetar una i altre cosa, a cops només per tocar els nassos.

3) M`ha sabut molt de greu que en David Madí hagi tret un vot de castig al congrés de CDC. Altre cop l`acomplexament de creuren`s nosaltres mateixos la propaganda dels socialistes. He sentit el Madí un parell de cops i iés un nacionalista de pedra picada. Dels que baixen a la arena a lluitar contra els socialistes cara a cara.
Sempre explica que el nacionalisme sense el poder polític es pura poesia. El respecte es guanya fent-se valdre i lluitant amb les besties tipus Zaragoza, Iceta, De Madre o Ferran a la arena dels gladiadors.
I realment és un element molt valid que podria estar treballant en el sector privat guanyant facilment cuatre o cinc cops el que ingresa ara.

Amb cinc o sis Madis aixecariem catalunya, no ho dubteu.