dilluns, 9 d’abril del 2007

Mones


(heus aqui una mona d`aquelles que s`acaben menjant les avies davant la indiferència de la resta de familia).

Ja vaig parlar un dia de la poca qualitat en general de les pastisseries Catalanes. Molta gent m`ho dicuteix i em cita algun exemple o altre. Tothom sembla coneixer una pastisseria realment bona.

Em planto i ratifico en que és practicament impossible trobar pastissos ben fets.
I avui m`ho han demostrar altre cop els meus fills, després de dinar han preferit fruita avans que cap de les mones que els han regalat.

Com cada any me les hauré de menjar jo sucant-les al cafè amb llet de l`esmorzar.

2 comentaris:

Toy folloso ha dit...

Com cada any, sentiré una sensació voluptuosa comparable a les de caire eròtic, tot xucant les restes de la mona en el aborrit café amb llet dels matins feiners.
Veig que no coneixes Can Sans de La Bisbal.

Candela ha dit...

Jo estic d'acord. No puc amb els pastissos de pastisseria. Tenen un no sé què artificial que no puc amb ells.