diumenge, 17 de febrer del 2008

poesia

Avui m`ha vingut la meva filla (de 8 anys) i m`ha fet llegir un poema que , segons diu,
ha escrit ella sola.


sento, miro i imagino
com seria el món si hi hagués
tot el carinyo que jo penso
sento, miro i imagino
els nuvols volant
jo disfrutant
i per el món navegant
sento, miro i imagino


ja se que abusa dels gerundis, però Deu n`hi do , no?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

D'això els crítics en diuen "poesia despullada". És la meva preferida, a pesar dels crítics.

A n'M, però, li pots dir que és "poesia essencial", no sigui cosa que es pensi que ja estàs parlant un altre cop, com sempre, del de sempre.

Anònim ha dit...

Tenir vuit anys també era per a mi la coincidència del que sentia, mirava i imaginava.

(Aquest és un preciós comentari que no mereixes)

chamb ha dit...

amb n`M parlo de natura, familia ,animals i aventures.

Mikel ha dit...

Chamb!! AVUI : auditori once gran via 400 , prop de plaça espanya , hora 17:50!!

Red Pèrill ha dit...

Doncs és un recurs literari recurrent...