dimarts, 5 de febrer de 2008

viure a Barcelona

Hola,

no se si compartiu amb mi la creixent sensació que vivim en una societat orweliana.

Per l`autopista has d`anar a 80km/h, vas veient flaixos dels radars caçant conductors, no pots beure ni una cervesa, has de portar armilla reflectant a l`abast de la mà, els nens han d anar amb cadires d`astronauta. Pel carrer veus replicants controlant com aparca la gent i quanta estona hi és, cotxes parapoliciacs que van filmant qui aparca malament, grues buscant victimes propiciatories, senyals que ho prohibeixen tot. No es poden fer edificis alts, no es poden posar noves discoteques, no es poden posar top-less ni puticlubs (geriatrics si, a tot arreu), els anuncis lluminosos es prohibeixen per evitar la contaminació lumínica. Si tens cotxe has de pagar un 30% de impost de matriculació, més de la meitat del que val la gasolina, impost de circulació. Tens l`obligació legal de ser ecologic. Tens la condemna al infern si jugues a golf, ara prohibiran tenir piscines. La ciutat està envaida d`alienigenes anomenats turistes . Amplies zones son ja un parc temàtic i et sents com un figurant de port aventura.

En fi, que això és insoportable.

Però sabeu? Buenos Aires és tot al contrari, és com Barcelona fa 40 anys. És més bruta, desordenada i sorollosa.

Però no hi han restaurants de tapes, ni de la cadena aquella de l`hotel Om.

És una ciutat on la gent encara té l`esperit lliure. Quina sort que estigui a 14 hores de vol, encara pot durar uns anys.

5 comentaris:

Mikel ha dit...

els de l´omm son el grup tragaluz , i no seria pas una mala ideia de negoci a buenos aires jejeje , tot i que em penso que el teu encara es millor ;-PPP

chamb ha dit...

si, això, els del tragaluz. Els tinc una mania brutal. No se si en horror anomenat ATIC, que és a la rambla és també d`ells. És el restaurant que més odio de Barcelona.

Red Pèrill ha dit...

Sense que serveixi de precedent, estic d'acord...

Dessmond ha dit...

I Igualada no és com Buenos Aires, però més endreçat i pulcre?. I ho tens a tocar.
El drama real és pel barsaluní. Però quan te'n vas a fora pots respirar raonablement bé, sense sentir-te massa perseguit.
Ara, no em faria res conèixer Buenos Aires. Ha de ser impresionant, també.

Cristina ha dit...

Buenos Aires és brutal. L´has descrit exactament com jo ho vaig conèixer i aquest any hi torno.