diumenge, 10 de febrer de 2008

Ruina

hola a tots, gràcies per la massiva participació en les meves enquestes.

Una de les situacions que més ens aterroritzen és la de la ruina.

Quan es parla d`algú que està molt malament economicament, sempre es fa amb un to mig clandestì. Passat rapid pel tema sense explaiar-s`hi (toma pronom feble¡¡ ¿com es deu escriure en realitat). Això és perque a tots ens fa una por inmensa arribar al dia en que no tinguem d`on treure diners.

Recordo, de petit, una conversa entre el meu pare i uns amics seus. Un d`ells va parlar d`un amic comúque als cincuanta i escaig d`anys no tenia feina i no el volien enlloc. Un conegut que es dedicava a instalar calefaccions el va contractar per compasió. Però ell el primer dia que el fill de l`empresa li va ordenar carregar un material al camió, es va ofendre per ser manat per un nano jove i va fotre el camp.

També penso sovint com Groucho Marx explica a la seva biografia que fins i tot quan ja tenia milions de dolars al banc, cada any repassava el que tenia al fons de pensions per si li quedaba una pensió de doscents dòlars mensuals i aixi no passar gana.

Ahir em va venir a veure una señora que conec de fa molts anys i a qui tinc gran estima i apreci perque és una gran persona i en determinada època de la meva vida es va portar molt bé amb mi.

Sra Alba;-Chamb, haig de parlar amb tu
Chamb; ja saps que sempre que vulguis Alba. Si pateixes per la borsa ja et dic que no cal, ara baixa i després pujarà. I el que tens son fons que van i aniran bé però que logicament si la borsa baixa...
Sra Alba; - calla, calla,..,que no és aixo, no pateixo gens pel que em portes tu. Però mira, la veritat és que jo i el meu marit (un advocat de cert nivell a Barcelona) estem del tot arruinats. El meu marit fa temps que practicament no guanya diners, no te practicament casos al despatx per la gran competencia d`advocats joves.
A més resulta que els ultims anys hem estat vivint de la herència que em va deixar la meva familia i de una sèrie de prestecs que hem anat acumulant. Ara ens trobem que hem de pagar 60.000€ al març i que no tenim practicament res. A més resulta que ell mai ha pagat autonoms perque deia que era una tonteria perque mai conbrariem. O sigui que als 66 anys que tenim tots dos, no tindrem dret a cap prestació de cap tipus. Hem posat a la venda el pis que fa de despatx.Amb això cobririem els deutes bancaris, crec, i jo podria recuperar els estalvis que tenia. A partir d`aqui li demanaré el divorci i viurem junts perque no hi ha més remei. Ell en una habitació i jop en l`altre. Ell que s`espabili a portar una mica de diners per menjar i jo li rentaré la roba. Tot això t`hi dic . Chamb, perque ho sàpigues i no li deixis diners al meu marit si`t`ho demana. Ara em fa molta pena perque esta molt deprimit, però quan li facin efecte les pastilles del psiquiatra tonarà a ser igual que abans i no m`en fio gens de les embolicades que fa.

Chamb; escolta, ALba, si el pis en que viviu és vostre, jo crec que tens suficient patrimoni per viure la resta de la teva vida bé. A més les vostres nenes han de saber
tot aiò i han de començar a pensar d`ajudar-vos quan calgui.

Sra Alba;- les nenes ho saben i van parlar amb el seu pare. Però prou feina tenen a
pagar les seves coses. De fet estan super enfadades perque el seu pare ja no els pot passar les ajudetes a que estaven acostumades. Mira Chab, jo el que vull és que m`ajudis a averiguar si el pis en que vivim esta lliure de carregues i que quan necessiti m assessoris sobre que fer amb el que pugui recuperar.

.........


I aixi vam estar parlant dues hores, temps més que suficient en circumstàncies aixi.

Ja he pènsat com moure uns quans fils per poder afavorir el despatx del marit. I demà mateix augmento la meva aportació al pla de pensions de 200 a 400 euros mensuals.

5 comentaris:

Red Pèrill ha dit...

Io us posaré una jubilació universal a tots, perquè avui m'he llevat optimistaaaa

Car Machacón ha dit...

No era el Red Pèrill, era io jiji

Anònim ha dit...

Aquesta història és dura. Jo en conec una de semblant: Un ex alt executiu,fa quatre dies Audis i BMWs dels grans. Ara 60 anys arruinat i sol. Sense l'ajuda del cunyat seria un sense sostre. Quan ho veus t'acolloneixes.

Dessmond ha dit...

La vida és una bona tómbola.

Mikel ha dit...

es un tema que cal tenir present , de fet el llibre -Qui s´ha endut el meu formatge? hauria de ser lectura obligada a totes les escoles.