dissabte, 18 de juny de 2011

Cecilio Alonso

Hola a tots,

Espanya va directament a la fallida. Ningú ho pot questionar. Una de les brutalitats que ho han provocat, entre milers , ha estat l`inmens forat de Caja Castilla La Mancha. Una entitat que va servir als socialistes manxecs per robar a tort i a dret d`una manera que no te comparació en l Europa Moderna. Madoff és un joc de nens comparat amb les xoriçades de Bono i companyia. Han robat tant per vici i per inconsciència. No crec que fossin conscients, ni que encara ho siguin, de la gran animalada que han fet. Son lladres i a més animalots.

Una de les consequències que vaig imaginar de la caiguda de tot el castell de cartes a la regió és la desaparició del Handbol de Ciudad Real de l èlit europea, espanyola. I possiblement del mateix club en si. L equip era un invent artificial que per si sol no es pot aguantar. La Penya de Badalona sobreviurà sempre, tingui o no el suport d`entitats financeres o públiques. O el Reus Deportiu, o el Gimnàstic de Tarragona. Però un club de Handol a Ciudad Real? vinga home.

I efectivament he vist avui al marca que ja busquen trasllaadar-se a Madrid. I algú ha pensat que podrien anar al Atlètico de Madrid. I em sembla una gran idea. Qui no recorda aquells partits al polideportivo Magariños. Aquells duels Atletico de Madrid - Barça. El Barça de Patxi Pagoaga, al cel sia, el central Valero Ribera i els extrems Sagalés o Serrano. O aquell Atletico de Madrid amb De Miguel, Juanón de la Puente o el grandissim Cecilio Alonso. Veiem la secció d`Handol de l Atletico de Madrid com un intent dels colchoneros de destacar per sobre del Madrid en algun esport, ja que en Futbol i bàsquet era impossible. Era curiós la facilitat amb que els jugadors d aquest esport anaven d`un equip a un altre. En aquells temps al Palau Blagrana es vibrava amb el Hondbol. Un dia que hi vaig anar amb l`institut recordo els giscles d`alguna nena cada cop que l interior Uría disparava en suspensió.

Crec que va ser Jesús Gil que es va carregar la secció. Ara , amb Gil mort i Castilla la Mancha en fallida total, les coses poden tornar al seu estat natural.

1 comentari:

òscar ha dit...

Uns partidassos vibrants i mítics, sí senyor. Del Barça recordo també una bèstia alemanya que jugava de lateral (Wunderlich) i un bigotut anomenat Papitu.

Comparables, també, als Reus-Barça d'hockey patins amb aquell etern cinc format per Trullols, Vilacorta, Vilapuig, Centell i Pauls. També hi apareixia un tal Torpedo Torres.