recordatoris

(aquesta esquela no ve al cas, pero mira..)



recordo que de petit em sorprenia que les àvies guardessin les esqueles i els recordatoris dels enterraments. Recordo l`avia d`un veí que en tenia una capsa de sabates plena.

M`ha anat passant, però, que amb el temps n`he anat guardant jo mateix. El que passa és que no és facil llençar.les. Per poc que apreciessis la persona finada, a veure qui te els nassos de desferse`n .

El resultat és que ara soc jo qui te un calaix dedicat als recordatoris funebres.