no country for old men

ahir potser em vaig acomiadar d`un dels cinemes de tota la vida (de tota la vida meva, vaja). El Salón Rosa ara anomenat Saló Rosa. Suposo que originariament era una especie de sala de ball i espectacles. Amb unes tribunes laterals al primer pis, com per fer de palcos privats, i un tercer pis a mode de gallineru. Ara ja s`ha perdut ,però abans molts hotels tenien Salon Rosa i Salon Azul.

Hi havia anat molt diumenges a la tarda a veure programes dobles, en els que la peli bona era de Louis de Funes o Sandokan. Durant anys em vaig preguntar que eren un soroll i vibració constant i ritmic que es sentia els diumenges a la tarda. Finalment vaig descobrir que al pis de sota hi havia una discoteca. (jo no ho sabia perque discoteca i cinema tenien entrada per carrers diferents).

De nen hi anava casi sempre sol, amb diners que arreplegava al calaix de ma mare. Només un cop el meu pare m`hi va portar. Va ser un diumenge a la nit a veure una película que alguns recordareu "el profeta del gol", que era una biografia de Johan Cruyff.
D`un dels diumenges tarda que vaig anar sol i em vaig posar al tercer pis, recordo els moviments espasmòdics i esbufecs animals d`una parella que estava a la darrera fila. En aquell moment no vaig entendre que feien, però em va fer pensar molt. (jo no debia tenir més de nou anys).

A la mitja part et donaven un cartronet per si volies sortir a comprar berenar. En determinats moments va existir un mercat negre d`aquests cartronets que eren gaurdats en dies de pelis normals i es guardaven per dies amb pelis de gran audiència en que s`acabaven les entrades (pelis tipus aeropuerto o tiburón).

Ara faran un centre d`oci al que era discoteca Scorpia, sales multicine , botigues i restaurants suposo. D`aquells llocs que son una benedicció perque mantenen concentrada la massa aborregada que emprenya trobar pels llocs.

O sigui que poc temps li queda al Salon Rosa, és llei de vida.