dissabte, 16 d’agost de 2008

bàsquet

el meu somni, apart dels sexuals i de que li agafin les febres de malta al Carod, és ser entrenador de bàsquet. Modestament crec que tinc bastant ull per veure potencialitats o debiliotats tan a jugadors com a equips.


Crec sincerament que si Espanya arriba a la final dels jocs contra els USA, tornarà a ser apallissada. Acaben de jugar el partit de la fase classificatoria i ja he sentit alguns comentaristes, començant pel genial Romay, dient que Aito ha guardat alguna sorpresa.

Efectivament podria haver deixat la zona 1-3-1 i ha provat la 2-3 per observar les jugades d atac dels americans contra zona. Pel que s`ha vist , tenen variacions més que suficients per trencar la 2-3 i fer pols la 1-3-1. A més veig que els d espanya porten tanta tonteria a sobre que estan a punt d`enfonsar-se en un joc individual.

L`unic que m agrada és el Ricky Rubio, però davant tindrà tios tant bons com ell però amb molta més experiencia. Els alers ho tenen molt dificil perque son molt més petits que les besties del Lebron o Kobe. I el Pau Gasol és un fenomen, però esta en plena fase d`acapullament. Semblant al que va tenir el Ronaldinho. El Marc també es bo, però si van mal dades desapareixerà.

Si la final es USA-Espanya, serà la final olimpica amb una diferència de punts més gran de la història.