dimarts, 9 de desembre de 2008

normes

Hola,

ja fa dies que hem d aguantar comentaris sobre que ja era hora que es regulin més els mercats financers. Fins i tot s`ha parlat de la mort del Laissez Faire.

Primera; si hi ha un mercat i unes institucions regulades al mon són precisament les financeres. Portem anys afegint normes i regulacions sobre el blanqueig de diners provinent del narcotrafic: ha servit de res? en absolut, zero..

Avui m`he trobat un article que parla d aixo a que em vinc a referir; tant fer proselitisme de la anarquia i el desmadre i els mateixos son els que demanen el neointervencionisme. Us en paso un fragment sense citar l`autor per no condicionar, però mira que n`és de bo el tio¡¡¡




Un últim comentari més de base. Un discurs sobre la necessitat de les normes a Catalunya pot ser de fàcil i general acceptació... si es fa referit a les finances, sobretot a les finances internacionals. I més encara a les dels Estats Units, que certament tenen una especial responsabilitat. Però crida l’atenció –o no la crida perquè era d’esperar- que molts dels que s’acarnissen amb això quan es tracta de temes de política internacional o de finances menystinguin les normes en tants i tants aspectes que són més de la nostra immediata responsabilitat.

El respecte a les normes és una actitud que va de baix a dalt i de dalt a baix. I que podem reclamar-lo a tercers, i a tercers molt llunyans, i fins i tot al Món Mundial. Però que comença en un mateix, en el propi país. A la pròpia societat. I comença també a l’escola. No té sentit aplaudir la manca de normes, en el nostre ensenyament, o en el nostre viure ciutadà i reclamar-ho després en àmbits i nivells més llunyans en els que no tenim responsabilitat directa.


si voleu llegir la resta m`ho demaneu per mail.