dissabte, 10 de gener de 2009

chamb grip




Hola,

disculpeu tots aquests centenars o milers de seguidors que aquests dies heu seguit amb neguit la meva falta de posts.

El motiu ha estat un gripasso. Un senyor gripasso que em va sortir diumenge i que avui dissabte anca em dura. Practicament no he menjat res i he passat de 102,8kg a 96,1. i en pijama. Em noto els dits de les mans més prims que abans. Els michelins, però, resisteixen. En retirada però allà son. El pitjor son les pujades de febre, que et fan dormir enmig d`estupids somnis sense sentit ni gràcia. El millor de dies així és les hores inmenses que et queden per llegir. De petit vaig ser un malalt de grip fixe cada any. Aixi em vaig llegir les noveles de l`Inspector Maigret, encara avui el meu idol i en la meva opinió les millors noveles policiaques d`europa. Molt per sobre del respectable COnan Doyle y de la victoriana Agatha Christie. Quan avui en dia veig que el tal Henkir Mankell esta considerat un bon escriptor, m`en faig creus.

El dia abans de sortir-me la febre m`havia comprat el llibre que l`immens Marius Serra ha escrit sobre el seu fill, Lluís, que va neixer amb una paralisis cerebral practicament total. Sempre he admirat aquest element que és el Marius Serra, i no amago que em fa molta enveja la seva facilitat literalment màgica per jugar amb els mots. I com sempre fa, el Marius es supera a si mateix per on menys t`ho esperes. Sense cap exageració ni cap dissimul explica algunes de les vivencies com a mostra del que ha estat la vida de la seva familia aquests set anys.

Si vas pensant en el perque ha escrit aquest llibre, al final ho veus. El pare ha regalat al fill la inmortalitat.

1 comentari:

òscar ha dit...

vaig tenir a les mans el llibre d'en màrius serra però, potser pel tema aparentment més delicat, vaig optar per d'altres.
tornarem a fer-li un cop d'ull!

bona fi de grip