dimarts, 6 de gener de 2009

noia del blog. Frannia.

Frannia,

el meu regal originari era una peça musical anomenada Manha De Carnaval.


De moment et recordo aquest poema de Salva Papasseit que sempre em fa pensar en les noies que conec a través dels blogs; mai els hi sabem els ulls.





Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

2 comentaris:

Salvador ha dit...

Sempre és bo una mica de misteri

Jordi ha dit...

Cony, que poètic i misteriós tot plegat!!