dissabte, 19 de juny de 2010

ducha

Hola,

tinc comprovat que, a mida que s acosta l estiu, es multipliquen els problemes a les parelles. El camp de batalla actual gira al voltant del mòbil. Els conflictes son;

1) qui te dos mòbils. Raro perque és dificil de justificar i si s amaga al cotxe, acaba sent enxampat. Jo se d un que el va amagar a la roda de recanvi i tot i aixi li van pillar.

2)Mobils que permeten dues números. Justificable pel tema laboral, però no que soni el de feina en hores intempestives o amb missatges plens de carinyo.

3)noms en clau. És a dir posar un nom d home a la xurri de torn. Té el límit de la memòria i a vegades provoca una confusió entre ties, amb consequències iguals o pitjors a la de la pillada matrimonial. Un amic meu va rebre un missatge d' un tal Juan Ramon2 del tenor literal "que tengas felices sueños amor, piensa en mi".

4)tot i seguir una rutina d eliminació constant del registre de trucades i missatges, si la parenta exerceix una política de inspecció sistemàtica al final és estadisticament segura la pillada.

5) la practica d apagar l aparell al arribar a casa resulta altament sospitosa, i a sobre impedeix la comunicació "legal" amb l exterior del entorn familiar.

6) Això si, la política d inspeccions matrimonials esta reduint de manera important el temps a la dutxa i per tant un espectacular estalvi d aigua i d emissions de CO2.
(se d una parella que es va trencar perque el tio es posava a la dutxa amb els dos mòbils).

7) també hi ha qui arriba un pacte de "no inspecció mútua" a la parella. Pacte que és inmediatament trencat sempre a la primera oportunitat.

8) per verificar l origen de números raros, moltes dones han inventat moltes modalitats de trucada falsa, al estil de bromes telefòniques de ràdio, per parlar amb la amant potencial. Molt sovint s ajunten amb una altre dona per fer les trucades creuades a les amants. A alguna li deu haver passat que li demanin que es truqui a si mateixa al ser l amant del marit de l amiga. De passar , segur que ha passat.

un cas entranyable , per clàssici nostàlgic, és el que em va passar a mi. La meva cartera va ser regirada amb l excusa de buscar un rebut , i em van pillar un paperet amb un telèfòn d una tal Claudia Gladys Vilafante.

tant ocupats a protegir.nos de l espionatge sobre el mòbil i estem descuidant els punts clàssics¡¡¡

1 comentari:

òscar ha dit...

Es que en Juan Ramón2, pel que es comenta, és d'allò més carinyós.

Molt bó!