dissabte, 3 de març del 2007

abismes

aquest dissabte m`he trobar amb quatre abismes;

1) he passat el dia amb els nens i la Erika. Aquella peruana que s`assembla a la Jenniffer López.
I que per cert està més llampant i guapa que mai. És ella que sempre que parlem em demana de venir amb nosaltres. Li encanta estar amb la meva filla. Tota l`estona juguen i parlen elles dues. Després de dinar al port olímpic hem anat al cine i elles dues han estat xerrant i comentant la peli entre elles.
L`abisme és entre la Erika i jo. Per molt que ella m`atraigui, vivim en òrbites diferents i no se ni com comunicar-me amb ella.

2) Com que la Grécia no m`ha trucat en tot el dia, l`he trucat jo al arribar a casa amb els nens.
Li he dit que si té ganes de deixar-ho correr, que m`ho digui i en paus. M`ha dit que ella no esta enamorada de mi i que ja parlarem dilluns. Després de recordar.li que jo tampoc n`estic gaire, li he dit que vale, que ja vindrà dilluns. Crec que si no ho diu ella, li diré que reculli la seva roba i que marxi.
Segon abisme , perque té coses molt bones aquesta nena.

3) El Barça tenia un penal a favor i un jugador més. I ha acabat perdent. Tercer abisme de mala ostia.

4) Quart i més fort abisme. Després de posar els nens a dormir, he anat a veure qui hi havia conectat al messenger. I dels 48 contactes que tinc acutalment, no hi ha ningú conectat.
Crec que mai m`havia passat.

Voler parlar amb algú i no poder. Això si que és un abisme.

Ja m`ho deia una clienta meva de 84 anys que vivia al carrer Balmes: "usted no sabe lo dura que és la soledad, Sr.Chamb. "

Però no em queixo, ara aniré a tapar bé els nens que ja dormen. I demà serà un altre dia.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Carai, aquest post és una mica tristot. Ànims Chamb!! Segur que és cosa de la lluna, amb l'eclipsi ho veus tot fosc.

chamb ha dit...

alguna cosa deu tenir a veure la lluna.

però no pateixis pd40, estic la mar d animat. Gràcies.

Dessmond ha dit...

"Quando sarai solo, sarai tutto tuo". A vegades també potser cal aprofitar els moments de sol·litud. Tots en tenim un o altre. Potser no arriben quan ho demanes. Però quan ho fan es poden aprofitar. Per fer un post, llegir o simplement escoltar una mica de música. I com dius, demà serà un altre dia.

El veí de dalt ha dit...

Pensa que tots els abismes tenen ponts per salvar-los. I aquests o te'ls trobes o te'ls construeixes. I ara és demà (un poema de Vinyoli, per cert)!

Mikel ha dit...

Ben dit Dessmond! hi ha cops que els moments de solitud has de aprofitar-los i degustar-los.

chamb ha dit...

estimada audiència¡¡

que ningú pateixi¡¡ ahir dilluns ja vaig sucar i ja torno a estar pletòric¡¡¡

Gracies a valtros i a la Grècia¡¡¡¡