la desaparició dels penjats

Avui farem una reflexió de caire antropològic;


tots el que som una mica peculiars o amb tendències antisocials sabem el que és sentir-se penjat.

És dur que arribi el cap de setmana o algun esdeveniment i estar sol i sense ningú amb qui compartir el temps. Especialment dolorós son esdeveniments com cap d`any , Sant Joan o algun gran partit del Barça. (menciono aquests tres perque son els que sempre em trovaba jo sol a casa).

Jo n`he sigut un gran especialista en estar "penjat". Ben bé per culpa meva, sempre m`ha estat dificil aguantar la resta de gent. Odiava i encara odio el que s`anomenen "colles" de parelles. Em sembla bé que la gent les formi, però soc materialment incapaç de formar-ne part. Ni jo vull ni mai he estat ben acceptat en aquests grupuscles. El motiu d`aquesta inadaptació social quedarà pendent per un altre post;
avui voldria proclamar solemnement la mort del fenomen dels;

Penjats (contemporaneamnet anomenats Frikis)

els qui erem /som frikis, solitaris o raros com vulgueu ho som per tenir un focus d`interès localitzats i concrets, o una manera peculiar de veure el món. Si t`agraden temes raros, ja sigui el Jazz o les cultures precolombines doncs és dificil trobar companys de viatge.Igual passa si tens un sentit de l`humor peculiar o una manera de relacionar-te poc convencional. De fer abans era practicament impossible. Però amb internet tot això ha canviat. Els frikis ens localitzem institivament a través de la xarxa i de manera física o virtual formem grups que van del tema més intel.lectual al més prosaic. Mireu un parell d`exemples; els afeccionats al book crossing de barcelona tenen una web per on es comuniquen i a a partir d`aqui organtizen trobades literaries. També son molts els grups de solterones afamades que organitzen sopars els divendres o dissabtes i conviden mascles despistats que es disputen com una familia de lleons es disputa una zebra recen caçada.

En tot cas avui és molt més facil trobar el propi cluster dins l`eixam global.

Mireu.ho com vulgueu, però jo crec que és l`avenç que inicia el segle XXI.