un business pendiente con Pedro Botero....(2)

El concert va començar amb l`hora de retard de rigor. El normal en un païs on fins i tot els eclipsis començen amb retard.

Els protagonistes es van intercanviar dialegs tipus "Un par de Gruñones". I es van alternar monolegs a l estil de cada un. Menció especial mereix que Serrat va demanar un aplaudiment per Sabina amb el següent argument; "..aplaudidle por favor, yo le proporciono aplausos porque Joaquin los necesita y el me proporciona estos bolos porque si no ya me direis que hago. Si se muere Sabina, que les doy de comer a mis hijos?".

Els encendors van apareixer amb "Penelope", y sobretot amb "teniem 15 anys" (la veritat és que no se si es diu aixi la canço.

Vaig observar el típic fenomen Barceloní que tants cops ha descrit magistralment Quim Monsó. Aixi com en les pelicules de Woody Allen sempre n`han uns quants que riuen fins i tot abans de les gràcies i de manera el màxim de sorollosa, per demostrar que ells si que entenen i participen de l`humor Woodylià; també molts individus (sobretot homes, val a dir) van estar tot el concert cantant les lletres amb una mica d`avançament sobre els cantants i a tot drap. Que quedés clar que ells es sabien les cançons. Altre cop vaig trobar a faltar un Kalashnikov a la mà.

Al nostre costat una tia amb vestit verd i ulleres tipus Nana Moskouri va trucar varios cops a no se qui i li deia "--és una pasada, escolta tia....." i posava el movil enlaire perque la interlocutora ogués copsar els emocionants moments.


Van fer tants bisos que el darrer em va enganxar ja casi al tunel cap a l exterior. Un cop finalitzat tot l assumpte ma germana em va deixar al meu cotxe i vaig enfilar cap a Igualada desitjant que els mossos em paressin i poder aixi demostrar.los que no havia begut per sobre del nivell permés.