familia (2) .Nadal

proseguim el chamb tractat;


son llegendaries les trifulques que s`organitzen a les families en els dinars de Nadal. Antics retrets i rancunies apareixen davant l`impotencia de qui les vol aturar.
No son rars els plors histèrics de dones i els insults barrriobajeros entre homes.
No és rar que la guàrdia urbana o els mossos hagin de fer la seva aparició en algun domicili familiar a separar les dues faccions que s`amenacen amb ganivets i ampolles de freixenet carta dorada. No crec que tot això estigui lluny dels motius antropologics de la celebració del solstici d`hivern (el nadal no és sino l`adaptació cristiana de la festa pagana per celebrar el dia més curt.

La aportació de Dr.Chamb al tema versa sobre l`influencia de l`alcohol en aquest fenomen. Facil resulta culpar el liquid element de la violència de tiets i cunyats.
"...ni recordo peruqe li vaig tirar la cadira, anava molt mamat" o "estaba tant borratxa que li vaig explicar que el seu home anava de putes dimarts al migdia...".

Mentida¡¡¡ tot això és mentida. EL problema és que a les families catalanes els problemes s`escombren sempre sota l`estora. AIxi passa que la porqueria surt quan te un escapament, i la via d `escape l`obre el txampany o el ví. Aquest no provoca discussions ni violencia, només deixa camí lliure, deshinibeix, al dimoni de cada un .
Per això m`agrada tal com ens surt el dinar de nadal a casa meva. COm que sempre ens discutim amb regularitat setmanal, arribem els dies de festa ben descansats i amb l `anima lliure. Vaja, que ja arribem confesats.

En tot cas Bon Nadal i recordeu d`expular les estores de tant en quant, Dr. Chamb us explicarà com si convé.

Una abraça i els millors desitjos a tot el meu inmens públic.